Poemes - 1 al 100

 Aquest és el llistat de l'1 al 100, dels poemes que hem rebut per a col.laborar a

Poemes per a la Marató 

Si voleu TOT el recull en WORD demaneu-lo per mail a:
associacio.relataires@gmail.com

Poemes del 101 al 200
1.
Descorda't la pell.
Esvanirem obstacles
entre tu i jo.
Un petit tros del meu cos
ara duu el teu somriure.


montse assens

2.
Sentir bategar l’abisme dins nostre,
beure a glops lents el fel del dolor,
voler fugir-ne sense saber-ne, sense poder-ne.
Girar els ulls, estendre els dits:
trobar uns ulls, uns dits a prop
per allunyar l’abisme.
Reescriure’ns des de l’altre, ser-nos més.
La vida de nou una onada de llum.

Carles Duarte i Montserrat

3.
Ara la teva història
és a punt de girar full...
una sala d'operacions ample
dibuixa la nova vida que vindrà.
Tractarem de fer-te lloc
perquè mereixes ronyons i fetge
i cor i pulmons i pàncrees.
Ara la teva història és una sala d'operacions ample d'esperança.

Marc Freixas i Morros

4.
TEIXIT D'ESPERANÇA

Diuen que l'esperança no mor mai.
Sóc eterna com els àtoms en l'espai.
Cor feble, fetge malalt, pulmó foradat,
ni vosaltres no em podreu condemnar!
L'amistat i la solidaritat amables virtuts vitals,
Matèria etèria, cossos cerquen altres cossos,
Un donant de generositat reviu en un trasplant.
Amb el cos regenerat, tinc una nova vida per davant!

Carme Folch

5.
El preu d’or que causa una altre mort... Hi han alternatives?

Els òrgans del trasplantament, teixits i sang
haurien ser més accessibles; no tenir el preu d’or.
La situació aquesta, per això, i volen aprofitar
els traficants, causant la nova mort i un dolor immens.

Ho ens podríem arreglar, sent més actius com uns donants...
O, tal vegada, ens descobríem el secret, el que el temps va amagar,
com feien els ancestres nostres per créixer tots els òrgans
de nou i de manera natural, semblant a una cua d’una sargantana…

Liudmila Liutsko Pavlechko

6.
DÓNA'M ESPERANÇA

Dóna'm la mà,
no perdis l'esperança.
Traçarem un nou demà
lliure de recança.

Agafa'm la mà,
junts suturarem la il·lusió
i de nou farem bategar
la llum en la foscor.

Anna Rispau i Falgàs

7.
A TRENC D'ALBA

La teva vida
és un eclipsi constant.
setge d'obagor.

Esclata l'alba
pel batec d'un nou òrgan.
S'encén la vida.
Xàldigues de vells anhels.
Guspires de nous instants.

Anna Rispau i Falgàs

8.
Llegenda

Una ànima amb vestit d’eternitat
enyorava el seu temps mortal i breu,
quan era carn i sang, passió i desig.

Però va escoltar el seu cor com bategava
al pit d’un home esperançat i fràgil,
com el repic joiós de les campanes
en un assolellat matí d’abril.

I va dir adéu a tot, sense recança.

Júlia Costa

9.
UNA GOTA NOMÉS

Amb una gota d’essència
omples de respir de mar un pulmó.
Oxigen per atansar l’horitzó.
Una gota d’absència
és la cèl·lula que regenera confegint un cos nou.
Una pupil·la que s’obre a la llum dels colors.
Una gota de Ciència
atorga la torxa encesa de l’amor, nostre.

Sandra Domínguez Roig.

10.
DESASSOSSEC

Ésser-se:

Haver de trencar aigües del vincle propi,
per sortir-se de si mateix
escampat a l’ombrívol ocult,
amb l’espina umbilical, de dintre, expulsada.
Permanent culpable de l’òrbita impossible,
quan retornava al punt
de l’aigua latent,
ingràvida
i fetal.

Jordi Valls

11.
RESET

Reneixes
en la flor renovada
i en l’escorça
de l’arbre
que es regenera.
En l’esperança
del nou camí
que recomença.

Albert Calls i Xart.

12.
ETERNITATS

La mirada orba es descongela,
la vida torna a glatir
aferrada al pit de la sorpresa

L’ànima es desprèn
de l’embolcall de grana
i atorga al temps
una esperança.

Sílvia Tarragó Castrillón

13.
Quan la vida desfulla la tardor

Sóc dèbil quan la vida desfulla la tardor
i espero, amb incertesa, collir el temps que passa
sense preu, ni valor, des d’un xic d’esperança.
És valent somniar en la nova carícia
d’una pell que s’allunya. Que és molt a prop de mi.
Descobreixo l’amor d’un instant somrient,
que em diu, amb ulls brillants, que seré neu d’hivern
i sol càlid d’estiu. Un nou desig de viure.

Bruna Generoso i Miralpeix

14.
Generositat

Escolteu!

Fem que la llum de la torxa ancestral
que ara ens vull en el més endins,
no mori en el finiment d'uns cossos
quan el descans pregon els gomboldi.

No ho dubteu...

La màxima benvolença és l'ofrena de vida.

Joan Abellaneda

15.
En tu rojo corazón

Hoy me levanto y alzo los ojos hacia el cielo
y hacia la lejanía
vislumbro un horizonte que apenas existía
eclipsado por niebla por la luz que declina

Hoy siento los latidos del sol en mis entrañas
tu dolor tu alegría
vivirán en mi adentro palpitarán conmigo
en tu rojo corazón

Goya Gutiérrez

16.
Transfusió

Et dono part de mi
sense sentir-me’n orfe,
lluny de l’amor d’artifici
i les mirades absents.
Et dono part de mi
perquè el renéixer del cos
reobri totes les portes:
perquè regeneri els somnis.

Laura Gonzàlez Ortensi

17.
Verd esperança

Embolcallats de verd
amb expertes puntades
entrellacen i broden teixits

desvestint pors
per vestir esperances

que multipliquen per dos
allò que d'un han refós.

Ferran Planell i Clofent

18.
Vida

I ella surt colpejant l'albada,
-pupil·la d'ànima i cos d'alosa
nascut enjorn a un futur llunyà -,
palpant el cor al teu esguard.
Sota un manoll de buidor amarga
sense gemecs, recobrant vida
just a la vora del camí. La clau.
Aquella que “obri tots els panys”

RNBONET

19.
No deixem que ploren els estels,
evitem que criden els malats
com les oronetes en la nit
pel dolor de veure’s impotents.

No tenim una altra pell com les serps,
però tenim la tecnologia, tanmateix,
que fa créixer nous membres del no-res
en la carn esqueixada de la gent.

Francesc Arnau i Chinchilla

20.
Quan la vida s’esmuny entre les mans
encara pots compartir tot el teu cos,
passar el relleu com en qualsevol esport;
Avui és possible jugar un altre cop!

Donaràs el teu cor de guerrer
i tornarem a escoltar el seu batec.
Regalaràs els teus ulls de porter
i tornarem a gaudir del seu llambrec.

Francesc Arnau i Chinchilla

21.
Vas voler donar els teus òrgans
quan res parlava de mort,
aquell cor que a tu et movia
és el que ara duc jo.

Ensenyem com estimaves,
vull com tu oferir aquest cor,
donar-lo mentre és a dintre
que notis que és ple d’amor.

Marta Galobardes Galobardes

22.
CRISTALLS D’AMOR

Amb pinzell amarat de pigments,
et pintaré mil colors a la retina
que vivificaran la llum perduda;
un bocí meu t’engendrarà als ulls
la blancor de l’ametller florit,
l’atzur d’albada que desperta,
el magenta que sobreviu la nit,

i el cel somriurà…

Pilar Campmany i Piqué

23.
Els anys com la neu
ombra definitiva
dels meus ulls cansats
que altra primavera
omplirà de nova llum

Joan Antoni Baron

24.
T’adormires sota una llum intensa i blanca.
L’endemà, les teves mans agraïdes resseguien la nit.

Martí Sunyol

25.
Ulls plens

Diuen que no posseïes res...
I amb tu segueix la llum;
amb tu continua la música
que s’assaboreix amb la vida.

I essent un altre, restaràs ben viu
en el record únic de l’ahir.

No tenies res i ho vas donar tot...

Glòria Calafell

26.
Retrat del pas del temps

Com una tornada de cançó trista, sí, la mar irromp
als meus peus descalços. L’aigua els colpeja amb força i fa forja
a la sorra i als dits, que lenta i progressivament
se’m deformen en una flonja i dèbil capa de pell arrugada.
Aleshores entenc el declivi voluntari de la matèria,
els efectes nocius del martelleig precís del sol als teixits de la pell,
flueix així el desgast permanent de la vida, la fusió reiterativa
de l’escuma als porus i a la sorra i la reinterpretació d’una mar estanca
que es repeteix a si mateixa com una tornada trista de cançó.

Jaume Cases

27.
El càntir

El càntir buit i el rostoll sec,
assedegat, tot són còdols.
L'escurçó amanyaga el terròs.
Compartirem regalims de font de vida,
distretament,
volenterosament,
plaentment
beurem lentament.

Jaume J. Pàmies

28.
Fins i tot moriria

Accepta'm...
amb un tros de mi
un xic meu
per a tu.
Estalviant-me jo quelcom
donant jo del meu cos
Fins i tot moriria...
per tu.

Carlos Mª Martorell de la Puente

29.
Reviure

Vull viure
i viuré feliç
sabent que si un dia
la mort se m'enduu.
Un boci de mi
reviurà en tu.


Montserrat Lloret Perxachs

30.
Crisàlide

Crisàlide agònica
esquinça el capoll
deixa sortir ales de papallona.
Jo espero alentida,
ferida de mort
recollir el seu voleiar
i sentir com la vida
batega de nou dins meu.

Montserrat Lloret Perxachs

31.
Sargit

Sargit amb mà curosa
cobert per altre cos
reviu part de mi.

Extret amb mà sabia
d'ésser extint generós
batega de nou en mi
el seu òrgan alentit
que em retorna la vida.

Montserrat Lloret Perxachs

32.
ORONETA

Oroneta, vol de drap,
quan remuntes les tronades
com els diaris cremats,
de mosquits t’omples el pap.

Remuntem també nosaltres
les tronades de la vida
per poder tornar als malalts
l’esperança i el somriure.

Francesc Arnau i Chinchilla

33.
Teixits entrellaçats

I ara nu, despullat de vida ,
vesteix tu el meu repòs,
la meva marxa , la teva esperança,
el teu somriure, el meu consol

teixits entrellaçats,
somnis trencats,
esperança de vida trenada,
per sempre amb tu encadenat.

Xunxi LLinàs del Torrent

34.
OFRENA

Em miro el món amb còrnies cedides,
amb l’escleròtica de neu, abans groguenca,
neta la sang que viatja per les venes
sense necessitat de màquines ni química,
lluny de la fel que l’ànim posseïa,
amb batec abrivat el cor que defallia...
Renovat gràcies a la teva generosa ofrena,
estreno ulls, fetge, ronyons i un cor ple de vida.

Mercè Bagaria

35.
L’ESPERA

Sovint l’espera és un sinònim
de l’esperança.
Com un rellotge que va marcant
hores incertes, la nit va fent-se
allargassada.
Per cada llum que es fon de sobte,
una altra llum haurà d’encendre’s.

Antoni Casals i Pascual

36.
Altres horitzons

Ara que els meus ulls es clouen
vull que abastin altres horitzons,
paisatges que encara no he vist
en el cos d’un hoste que els allotgi;
desitjo renéixer en una carn aliena,
ser percepció endins d’un altre ésser
bategant al compàs d’un temps novell,
que travessi el mur d’allò que és efímer.

Mariona Lorente i Pla

37.
Singularitzem sentiments

I quan el meu cor bategi en tu,
els teus ulls veuran certs aquells somnis.
Sense melangies ni enyorances,
t’explicaré sentiments...

Mercè Mulet

38.
Respirant esperança

A cada estona et fuig el respir.
Ja no sents glopada que et faci feliç...

Llença’t, no t’aturis, jo sóc per aquí,
i en poc, el teu alè s’omplirà de mi.


Mercè Mulet

39.
A TU

A tu, anònim estimat,
et dec la nova vida
que la teva m’has deixat
per trobar una sortida.

Noves ales m’has donat
per volar amb embranzida;
em tens el cor robat
per la sang compartida.

Mercè Bellfort

40.
Et sents calanca
entre l'aspror rocosa
enmig d'espadats
l'onatge mor als teus peus
amb remors d'esperança.

Setge de còdols.
Llambrec bategant.
Somnis de vela hissada.

Anna Rispau i Falgàs

41.
Hi ha records que la densitat
no percep. Les blanques portes
han desat els ulls. I no saben
si dir-los la veritat dins el silenci.

Laura Dalmau

42.
La pluja de records antics
ha tornat estèril el present
i trista la coherència dels més pròxims.

Però després del xàfec
he vist arribar la vida amb tanta força,
que ara decideixo omplir la font
i fer-me lloc per quan els reclami.

Tornaré sense recança per beure'm l'aigua sense fre.

Marc Freixas i Morros.

43.
UN SOMRIURE

Sé que esperaves, dia a dia, plorant cada nit,
en un silenci aterrador que t’envoltava.
Tan de temps de no rebre cap resposta
però per fi ha guanyat l’esperança.
Avui una trucada t’ha obert un nou món
la voluntat d’algú anònim et fa veure la llum
la vida torna a tenir un futur esperançador
i la teva cara, la lluentor d’un somriure.

Josep Maria Repullés Pey

44.
Amagat sota un batec
vius el gest de la vida,
sense malfiança.
Gens lluny d’on ets, un ocell,
afaiçonat amb cendra,
t’ha deixat un sospir assossegat
al palmell d’un nou dia.


Glòria Calafell

45.
De cor

Tardor de cor, la sang de malaltia
es mescla amb l’aigua clara, dins del llac.
El teu ajut, la teva gosadia
m’atura el patiment d’aquell tic-tac,
d’aquell rellotge mut, que mai voldria
per a ningú. Trepitjo un llis fullac,
i admiro el pas del temps, i cada dia,
quan veig el meu reflex damunt l’opac.

Bruna Generoso i Miralpeix

46.
Amb un cor nou

No sé quin nom tenia,
ni el color de la pell que el vestia,
quina llengua parlava,
quina fe el movia,
en qui confiava...

Forma part de mi, i sento
com respira, riu, plora, somia, estima...
Simbiosi perfecta, la vida!

Mercè Bagaria

47.
Com el foc, com la llum

Com el foc, com la llum,
com la lluna que creix
s'omple, decreix i canvia,
com una guspira que estira
el temps, que palpita i respira.
Com la Terra que gira i gira
romandrà ancorat un tros
del teu cos al meu cos.
Com un joc de miralls,
com una lectura col•lectiva,
com una nova fe de vida,
com un so natural farcit d'harmonia.

Isabel Barriel

48.
Caiguda lliure


Caiguda lliure
amb xarxa elàstica al fons.
Saltes, retornes de cop al món.

Com el gat que té set vides,
com la planta que espavila si plou,
com qui no es deixa vèncer,
com l'aigua que surt al desert del pou.

Isabel Barriel

49.
SOBREVIU-ME

Tinc afany de vida.
M'encega la llum del fons del camí.

Retornaré amb tu de la meva absència.
Per tu despertaré el meu ressò perdut.
A ritme compassat bategaré dins teu.

I en plàcid crepuscle,
en els anhels del temps,
obriràs els ulls per sobreviure'm.

NÚRIA NIUBÓ I CABAU


50.
M’hi arrelo a pedaços,
m’ aferro al teu cos de fusta,
assedegada xuclo l’aire.
Reprenem juntes el crit
damunt les despulles
amb ales enceses
de llum i de temps.

Empar Sáez

51.
RENÉIXER

Albiro una llum
més enllà de l’horitzó,
una mà m’ajuda
a sortir de la foscor,
en mil colors diviso
tots els espais que abans eren obscurs
plena de joia em sento de percebre la màgia dels colors.


Elena Maristany

52.
Temps


Dies de colors de tardor saborosa,
taronja i groc i un esclat de rauxa.
Et porto a dins, a les nits fredes.

Tots els estels sobre nosaltres.

Silvia Armangué Jorba

53.
Vestit nou

"El teu regal em dóna vida
més que un teixit apedaçat
és un vestit que fet a mida
de la tristesa m'ha salvat!"

"No et dono sols un fil per sargir el teu cos
vull ser el teu àngel guardià, el teu conseller
units en un sol cor, un sol amor
bategant a l'uníson, al teu diapasó"


Quim Benet i Porcell

54.

AVIAT


Aviat, vida meva, aviat
saltaràs i correràs
com una granoteta
feliç i riallera, tu seràs.

Una maduixeta dins teu
farà toc-toc, farà toc-toc;
i els teus ullets brillaran.
Aviat, vida meva, aviat.


Mercè Bellfort

55.
QUAN L’ALÈ MARXA


Quan l'alè marxa
quelcom pot continuar viu.

Més vida per d’altres vides,

Vuit vides que poden viure
amb una mica de nosaltres

... i de les despulles VIDA!!!

Viure o veure la vida
a través dels nostres ulls.



Lucía Romero

56.
VEREMA

Les hores em vinclen el cos com raïms de tardor
dobleguen sarments sense estiu que esperen verema,
i em lligo a pells abaltides que necessiten ajuda
per poder oferir-los el que encara em resta de vida.

Dins l’onada d’un mar de vinyes desconegut,
sentiré que els darrers fruits són encara dolços...


Pilar Campmany i Piqué

57.
RENÉIXER

Juganer? Gens! No ho sóc pas.
Però sé que amb mi porto vida
i amb un equipatge escàs
salto el riu vers l’altra riba.

Sóc un òrgan? Sóc teixit?
Què ens importa la natura!
El que importa és el delit
de crear vida futura.


Sílvia Romero

58.
Parpelles closes
I amb toc de festa
Dia que fuig...
amb goig de nàixer


Ramon Navarro Bonet

59.
Present i futur

Avui sé que ens hem de separar,
que el nostre paradís terrenal s'acaba,
que hauré d'esperar per retrobar-me amb la teva ànima.
I sé que quan això passi,
no ens caldrà l'embolcall
l'haurem deixa't aquí,
tot desitjant que torni a viure un altre paradís


Pilar Carol Escala

60.
Sentir-se engruna de cristall blau,
versemblança sorgida per la incertesa i el desig.
Ombra d'un paisatge de pedres que entrebanquen el camí,
i d'un nou fat que es pronuncia a les celles de l'esperança.
Captiva de la mirada, deixes els records guardats entre aquests fulls
i t'arrauleixes a prop dels blaus, a dins dels blaus d'un nou viatge.

Dunes blanques, rinxols de coure i cristalls blaus, en un mateix batec,
avui arrangen un concert entre tu i jo.


Montse Assens

61.
L'Esperança

Tensa espera , la vida s'escapa
Il·lusions esvaïdes, somriures marcits
Guanyar temps al temps
res és més important.
Acceptar un regal, un present
I amb ell, un llarg futur


Pilar Carol Escala

62.
Com el calze enclou el vi,
fundats en amant acollida
ja som flamant renaixença.
Acaba el nostre poema, jo el deixo en punt i seguit.


Joan Abellaneda

63.
Sóc un trencadís de batecs i emocions.
Pren un bocí de mi.
Se't desvetllaran tots els sons.
Per gaudir, et resta un llarg camí.
Bleix de llum i d'il·lusions.
Pren el brisall que et brindo de mi.

Anna Rispau i Falgàs

64.
de l’oblit i el neguit

De dins del silenci alço el clam
a l’aclaparadora paüra de l’oblit,
al quiet abandonament del viure
al bandeig de tan fosca nit.

Si ho deixés ara, fora no viure mai
el càlid ressò d’un cor arrapat al meu pit,
existint incrèdul en la rància mirada
d’un ignot i etern neguit.

Ferran d’Armengol

65.
CLAROR


Has obert les portes a un nou temps
on abans hi havia només el silenci de l'obscuritat .
Duc a dintre meu el perfum florit
d'una ànima compartida,
arrelada al meu cos plegada pel destí.
Junts ens deslliurem d'una vida d'artifici
per renéixer a la lírica de la vida.
Ara, passejarem un nou caminoi.

Antoni Cànovas

66.
LLUNES

He begut els colors
amb que es vesteix el riu,
mes la vida, obstinada,
m’ha empès a l’altra riba.

S’han apagat clarors,
s’han fos tots els espills,
però amb les meves llunes
veuràs créixer els teus fills.

Aurora Marco

67.
RENAIXENÇA

Mare, que al teu fill bressoles
amb dolorosa incertesa ,
no sofreixis, que el futur
esfondrarà la tristesa.

Quan sembla que tot s'acaba,
quan la vida no té espera,
un nou cor per tu batega
i reneix a l'esperança.

Carme Olivé

68.
COS A COS


Lluny de tu
vaig amb ell:
il·lusió.

Sóc l’anhel
d’un nou sol:
creació.


Sílvia Romero

69.
Canvi de joc

Sense ombres ni núvols,
sota el cel ben blanc
t'abandona el ritme
i et cobreix la sang.

Sense ombres ni núvols
canviaràs de joc,
seràs bocins que estrenen
anatomies d’altres noms.

Isabel Barriel

70.
Penja la casa per damunt dels teus ulls
perquè penses que tot ha estat envà.
Cremes el rostre cruel i fosc de la derrota
i mires de refer el desànim desmesurat de la família
mentre carregues armes de foc sense bales
i destrueixes l'enemic que tens a dins del cos
amb aquella incansable lluita de records que porten vida.
Demà obriràs les portes d'una casa que mai més no penjarà.

Marc Freixas i Morros.

71.
Enmig de la tempesta,
dubto, m'abstrec,
pronuncio noms en va
i oblido
que hi ha infinitat de blaus
que es conjuguen al centre del marejol.

Però quan pronuncio el teu nom,
sento en el mateix batec, la vida que m'acull.


montse assens

72.
Somnis

Somnis d'esperança,
de passejos en jardins florits
de mil colors,
de despertar amb un somriure
dins una cambra blanca,
de sentir la vivesa d'un nou dia,
de vèncer les pors quan et visiten.

Somnis d'esperança, de despertar-te
amb el batec anònim d'un somriure.

Josep Cases Mas

73.
Sutures d'absència

Teixirem el futur
amb sutures d'absència.

Si tu no hi ets,
jo trobaré la teva llum
en altres ulls,
tu alenaràs batecs
d'un altre cor.

Mort vençuda.


M.Pilar Navarro Morte

74.
UNA PART DE MI

Una part de mi,
serà el que t'ajudi a viure,
i encara que no ens coneixem,
seré feliç per tornar-te a fer somriure.

Carles Campomar

75.
Tu pots fer sortir el sol !

Escampa la boira de la debilitat,
un somriure de caliu és el sol,
el plor, ja rosada brillant, s'evapora.

Els rius s'entrellacen i junts fan camí
mentre la llum, verd maragda, s'eixampla.

Joan Abellaneda i Fernández

76.
Buit regenerat

Respira i compta enrere. Del deu a l'u. Deu, nou...
I quan obri els ulls...

Puc veure el sol. Sentir que dins
em vull la sang. Del dolor gris
que ara és vermell. Sencer de nou.

I en el teu buit
regenerat
hi deso el cor.

Gemma Rabaneda

77.
Et regalo flors

Teu era el cor,
insondable desconegut,
em fermares a la vida,
sense haver-m’ho merescut.
On et puc portar flors?
No ho sé. Al mar les regalaré,
esperant que t’arribin
empeses per mon batec fener.

Laia Cardona Talón

78.
Des de el meu cos

Diuen que ja no hi sóc, mentre em ploren enmig
d'un fossar ple de melangia, però esteu equivocats..

Jo batego en un adolescent ple d'il•lusions...
I miro la llum dels estels tan llunyans en un altre...
que tremola com un nen quan mira una noia

Ja no hi sóc per a uns que m'estimaven...
però hi sóc per a uns altres que ara m'estimen..

Abans era u, ara sóc bocins d'ànimes diferents!


Maria Teresa Martínez Sentís

79.
De cels futurs

El meu pare és mort,
cap òrgan nou esquinçat
li va poder ser substituït
per perllongar-li la vida.

Però, part dels seus ulls
miren des d’un altre rostre
capvespres, postes i paisatges
que emergiran de cels futurs.


Mariona Lorente i Pla

80.
BATEC DE LLUM

T'engoleix l'afrau,
l'ombra impertorbable
d'un burell futur.

Un novell batec
reneix brandat per l'alba
i bressat pel mar.
Esclat d'esmalts a l'esguard.
Degotall de llum al cor.

Anna Rispau i Falgàs

81.
Llibertats

Lleva de la pell allò que estreny,
I camina per donar un gir al destí,
Engrescant a tots els homes,
A cercar i a demostrar,
Que el desig i la fermesa,
Pot donar-nos una llum,
Fent de l’enginy la troballa,
Que ens retorni llibertats.


Mercè Baldi Coll

82.
El teu cor

Amb el vent a la cara i el sol ponent,
jo miro enrere i vull anar endavant.
No fora savi morir vivint,
si et tinc a dins com un regal.

Mercè Baldi Coll

83.
Batec

Sento el batec com un instant que vola: intens, immens, i efímer.
És l’infinit, és el no res, és el tot de l’univers: extrems que frisen per tocar-se.

Mercè Baldi Coll

84.
ARQUITECTURA SUBTIL

Guaiteu com les mol·lècules
s'agermanen en el seu nou destí:
refem teranyines invisibles als ulls,
sacrifiquem la son per donar
sentit al cos i a la vida.
Sabem que Penèlope treballa
sense sexe, sense color, sense religió.
Refà la casa sencera, balcons, terrat.


Montserrat Aloy i Roca

85.
Dues mirades

S’assuauja l’Adagio
que sona melangiós
entre nosaltres.
Les mans mestres obren i tanquen.
I com a rerefons
del dia nouvingut,
dues mirades
que mai no se sabran, però s’acompanyen.

Gemma Rabaneda i Sureda

86.
DITS D’ÀNGEL

Fila i desfila la vida
la nostra fràgil biografia.
Hi ha, però, unes mans
-dits d’àngels-
que sargeixen la pell i l’ànima,
regeneren el cor amb el cor,
i restauren el difícil equilibri
que el dolor esberla.

Pepa Puigdevall

87.
Ara mateix

Prou! És ara,
ara mateix. Torna’t sement, ofrena,
una esperança de fresca ferocitat
i amb punys hissats, floreix allà
on la malaltia comença.
Dóna’t, ara mateix,
per un somriure.

Carles Siscar i Vicens

88.
A tu

Et regalo el meu batec,
per si a mi ja no em calia.
T’ofereixo còrnia i pell,
si el meu sol no surt al dia.
Els ronyons pots agafar,
si jo marxo sense vida.
usa el pàncrees petit,
que l’ àpat ja no s’albira.
La sang ja no brolla al pit,
pren-la que això és una fira,
d’alegries i neguit.


Mercè Baldi Coll

89.
L’esqueix

L’esqueix malmès del jardiner cansat
Revifarà amb empenta allà on la vida
Encén la llum d’un far entre les boires.

Al mar, on els vaixells dels pelegrins
Cerquen camins entre l’escuma blanca
Per acabar viatges escapçats.


Júlia Costa

90.
SURT DE LA FOSCOR !

Sí, t'allargo la mà. Surt de la foscor !
I quan la llum et faci plorar emocions,
al reflex de les llàgrimes vessades,
- ofrenes jolius - hi serem els dos.


Joan Abellaneda i Fernández

91.
Del darrer estiu es desfulla la figuera,
i un vent negre assota el camp.
És tan petita l'esperança,
tan feble dins el cau.
Però sóc una fura vivaç,
i alço el cap, el musell tendre,
per trobar l'aire
que em guareix.


Silvia Armangué Jorba

92.
Ets.

No sé qui ets, ni d’on ets,
ni si ets
-si encara ets-;

sols sé que ets
-que ara ets-,

per sempre ets,
en mi i amb mi,

per sempre més.


Xavier Gonzàlez-Costa

93.
En mi.


La vida no ha expirat

amb el teu últim alè,

perquè en mi viuràs
per sempre.


Xavier Gonzàlez-Costa

94.

SALINA I EMBOSTA

Segueixo esberlant-te la pell,
d'un roig sofert que em reclama,
mentre llangorós em rebrolla el brogir del cor
amb què, com blat tebi, m'enastaves.
Desmembrar-te i seguir sentint l'olor
de tots els camps llaurats i aquella llum
de la teva cobertura amarada —salina i embosta—,
de l'escamat perfecte on m'abocaves
per nedar-te, com peix, tots els porus del desig.


Joanaina Font Ayala

95.

Barboll rutilant,
esquitxos de llum ixent.
Afona't en la blavor
que esqueixala el jorn opac
i et bada un nou horitzó.

Anna Rispau i Falgàs

96.
Transplantament de pulmó.

El dolor vertebral
d’una flama afeblida
s’ha dissol en el respir
d’una bonança obsequiada.

Amb agraïment t’aixoplugues
entre la pulcritud de l’aire
i la tebior d’un somriure.


Glòria Calafell

97.

Paeixo la mort. La Mort.
Voltors de bata blanca que busquen pedaços.
Volen pulmons, cor, ronyons...
Traieu-li tot! Feu-lo viure,
a altres indrets, a altres cossos.
Pedaços de vida.


Vanesa Olivencia i Mates

98.
 Qui sóc?

Qui sóc jo?
administrador venturós
de generositats alienes.
Et duc en mi,
bategarem plegats.
Jo et manllevo
un bocí de cos
i li dono l’ ànima.

Carme Rosanas

99.
L’eixert

Aprofundeixes arrels
amb una força nova.
L'eixert recomença
un nou camí en tu.
Compartim essència de vida.

Carme Rosanas

100.
Esqueix

Allargo la mà
com en un comiat tranquil.
Pren-la, plàcidament.
Tinc un esqueix de mi
per perllongar el batec
i el ritme dels teus passos.

Carme Rosanas