Poemes -201 al 274

Aquest és el llistat del 201 al 250 poemes que hem rebut per a col.laborar a
Poemes per a la Marató 

Si voleu TOT el recull en WORD demaneu-lo per mail a:
associacio.relataires@gmail.com
Poemes del 101 al 200
 
201.

Canta a la Vida

Canta a la vida i sent surar mil notes
de la dolça flauta del deu juganer.
Dansa amb la vida,
sigues l’arpegi, el llaüt i la veu.
No defalleixis, dansa!
Amb el sol i els seus estels.

Anna Torras

202
L a teva mare,
A quell amic, és la veïna,

M eu nen petit...
A mb nostra vida,
R umb amb sentit,
A cada dia, somni de nit.
T u n’ets per l’altre, astre vital
Ó ssa o estrella, sense final...

(Anònim).

203.

Com quan l’arbre massa podat veu brotar les seves branques, noves i tímides,
així agraeixo aquest regal viu, que satisfà el meu desig de benestar.

Tots els fruits de l’esperança coincideixen avui aquí:
la meva fe en el futur; el coratge dels metges
-que m’han modelat amb cura-
i la generositat anònima del donant que ha esdevingut mecenes del meu cos.

I, de fet, tot el dolor s’esvaeix per uns moments quan em somrieu
i veig que sí, que podré seguir essent jo, tot i ser ja un altre/a.

Adna Mur

204.
SI LA CIÈNCIA ES DECANTA

Si la ciència es decanta

    envers el món del patiment
      llavors les persones
        ja són una matèria excel•lent
dins d'una nova i perfecta ànima...
voltada de novells teixits, i uns bells i novíssims mons...

Rafael Soteras i Roca
205.

Un pas a la vida

Un tumor del dia a dia
La infecció d'un vell record
Un edema obscur de vida
I un trasplant d'un vell amor.

El teixit epitelial
conjuntiu d'un mal amor
el teixit de la vida
un teixit depurador.

Natàlia Sancho Sabaté

206.
 
Sang nova

Et donaré un vers,
i després tot un poema.
Com un cor fet
de batecs de paraula
i cops de significat.
Que el cos pronunciï sang nova.

Anna Garcia Garay

207.

Haikus per a la Marató

Venes i nervis van,
Arrapant, rampant, teixint,
La vida s’anuncia

Griselda Ballester Arbonès

208.
Com una flor s’obra
La porta del cirurgià,
I la vida brolla.

Griselda Ballester Arbonès


209.
Qui sóc jo germà
Si tinc un tros de tu
En el meu cos ?

Griselda Ballester Arbonès

210.
Dubtava el membre
Si agafar-se ben fort
I tornar a viure,

Griselda Ballester Arbonès

211.
Com flors vitals
Sembla que arriben
A temps per crèixer.

Griselda Ballester Arbonès

212.
De l’aire a la pell,
Creus que viuré ?
Llàgrimes vessen avall.

Griselda Ballester Arbonès

213
La mort escapa ja,
Neix el dia,
pel nen esperançat.

Griselda Ballester Arbonès

214.
Una nova sàvia
Empelta el cos
Que ja es marcia.

Griselda Ballester Arbonès

215.
Fils d’una esperança
Creixen en mans
Del cirurgià amatent.

Griselda Ballester Arbonès

216.
Les flors i el bisturí
Trenquen la nit,
Ja neix un nou dia.

Griselda Ballester Arbonès

217.
L’home s’aixeca trist,
Dormirà absent,
Lloarà nova vida.

Griselda Ballester Arbonès

218
Molts intents fracassats,
però moltes batalles guanyades,
malalties que hem passat
però fins ara superades.

Natàlia Sancho Sabaté

219.
Pendiente de un hilo…

Pendiente de un hilo se encuentra mi vida,
balanceando suspiros,
pues se acortan mis días,
de amaneceres rotos que buscan salida.

Una llamada experta,
de esperanza me brindan,
por alguien que ya parte,
¡un alma que suspira!

Me regalan sustancias, elementos, partículas,
urgente y de emergencia
todo se prepara para salvar otra vida.

Tal vez hoy vuelva a nacer
y agradezca a ese ser
que sea devuelta otra vez
a encauzar de nuevo mi vida.

María de Gea Sánchez

220.

Pètals d’esperança...

Cada foscor té la seva llum,
cada hivern la seva flama...
La meva abraçada per l'avui.
A la fornal de la vida
hi forgem cada dia
el tremp de viure.
L’amor sempre és la
flor de l’esperança.

Carles Vall i Martí

221.

Mare

Ble que el vent no apaga;
en la boira, far amatent;
estel en la nit obscura...
Els meus passos, mare,
el teu record guien,
i les teves còrnies,
finestrals immensos,
ulls sense sol il·luminen.

Mercè Bagaria

222.

La nit i el sol (sonet)

Cau la tarda i arriba la nit;
La ciutat s’adorm, només la lluna
Ens il·lumina en la nit bruna,
Mentre tota la gent dorm al seu llit.

Només cors solitaris, cors trencats,
Romantics I algún lletra-ferit
Intentant curar el seu esperit
Resten desperts, i també amants enganyats.

Poc a poc, els primers rajos de sol
Despunten més enllà de l’horitzó
Entre núvols negres, núvols de dol.

Altre cop la ciutat es desperta
I altre cop aquells solitaris
Tindràn una altra vida deserta.

Laura Bosch i Casademont

223.
Cors Adormits

Quan res no sembla tenir sentit
no t’aturis i mira al teu voltant
per què sempre hi haurà
un camí per on seguir tirant.
No perdis mai l’esperança
ni les forces de lluitar
cada dia és una nova oportunitat
de recuperar allò que ens manca
i mai renunciis al que el teu cor desitja
per què el tens segur molt més a prop
del que tu et creus.

Laura Bosch i Casademont

224.
Futur Present

Una espurna d'esperança
encén la fràgil llum del teu cor latent...

Cèl·lules mare per guarir un futur present...

Neus Always-Agrassot

225.
 
Renaixença

L'esperança dins d'un camí obscur,
un camí que surt d'una llum, de la llum de la vida.

Natàlia Sancho Sabaté

226.
La vida continua

Trasplanta el cor que no necessites
Per estimar de continu sense fronteres
Trasplanta la vida

Trasplanta el ronyó que ja no utilitzes
Per donar una oportunitat a altres com tu
Trasplanta la vida

Quan els teus ulls es tanquin per sempre
Fes que la vida segueixi endavant per tu i pels altres.

Noemí Damont

227.
 
Una mica de mi

Vida:

Marxo. Una mica de mi, però,
restarà aquí encara una estona.

Estic cansada, i marxo,
però em quedo
una estona més, amb tu.

Potser algú m’espera.

Lucía Romero

228.
 
Rescatem l’amor

És tan bell rescatar l’amor
del fons del bagatge.
És tan gran saber acaronar
la generositat.
I ofrenar futur
i eixugar llàgrimes...
És tan bell poder regalar
VIDA i llibertat!

Imma Fuster i Tubella

229.
 
 TRASPLANTAMENTS

  
      Avui tinc amic meu trencat el cor,
avui he vist els trasplantaments a la deriva,
jugant amb les onades i es reien.
Ploraven per la vida que els va donar fruit.

    Trasplantaments que tenien el vent com amic
 i la mirada blava,
un sol de vacances i la seva joventut,
que caminaven en festa entre les onades
i tenien l'ànima de vell mariner.

    Quan els trasplantaments arriben a la ciutat
les dones surten i els homes sols baixen als mars,
i aquesta nit sents el teu cor bategar
al ritme del mariner i el capità.

    Enmig de l'amor, on neix la poesia,
on l'esperit navega a la recerca de la pau,
els trasplantaments, van trobar en les seves aigües,
l'harmonia de les estrelles.

   Que sublim, subtil aroma,
se'ls va encendre la lluna,
se'ls va ensenyar la grandesa del clarejar,
se'ls va oferir saviesa,
se'ls va ensenyar l'amor del camí a regenerar.

Josep Manuel Segarra Bellés

230.


Regalar…

Regalar vida,
regalar fragmentos,
cuando alguien lo necesita,
ofrendarle con tu soplo y aliento.

Regalar la otra mejilla,
mi sangre recorriendo tus venas,
de compatibilidad que ansía;
¡ Sofocar tu vida marchita!

Mi esencia te ofrece un legado,
de alboradas y nueva luz a tus días.

María de Gea Sánchez

231.
 
Un cor et donaria,
per poder-te'l transplantar,
per donar-te meva vida,
i estimar-te des d'allà.            
                          
 Natàlia Sancho Sabaté

232.
Gràcies

Ja saps que et necessito i  que t'espero
quan facis l'últim viatge,
quan ja mai més no res en necessitis,

Compto els dies i les hores i passen lents
com el dolor de qui espera
quan algú marxa massa d’hora

Quan  no hi siguis,
deixa'm una mica de tu,
dóna't a mi, desconegut.

Lucia Romero

233.
La nova lluita

Portem el sol
al mar de l'esperança,
fem teranyines
unint el cap i el cor,
no trigarem
en veure com esclata
la nova lluita
farcida per la flor.

Joan Josep Roca Labèrnia

234.
DONACION

Silencio que quiebra el llanto
ante la realidad que arde,
angustia y parquedad,
sufrientes corazones.
Tiene la vida su misterio de sangre
y los minutos del azaroso tiempo,
se desdoblan en horas, días, semanas.
Razones que no se comprenden
en la espera quemante y desesperada,
pues son privativas de Dios.
Pero surge la esperanza
en el hermano que enaltece su alma
y eleva su espíritu, diciendo:
“Antes que mi envoltura vuelva al polvo,
que mi armadura terrenal desaparezca,
me despojo de mis miedos,
me libero de mi egoísmo,
porque Dios es Amor
y amor es…dar.”

Luisa Gómez Borrell

235.

CORS ADORMITS
Quan res no sembla tenir sentit
no t’aturis i mira al teu voltant
per què sempre hi haurà
un camí per on seguir tirant.
No perdis mai l’esperança
ni les forces de lluitar
cada dia és una nova oportunitat
de recuperar allò que ens manca
i mai renunciïs al que el teu cor desitja
per què el tens segur molt més a prop
del que tu et creus.

Laura Bosch

236.

Com un brot de primavera,
com la força de la mar,
com un cor ple de vida,
ressorgint d'un nou mirar.

Natàlia Sancho Sabaté

237.
Ho faig per mi, però no te la neguis

No et preguntis perquè vinc a tu, la resposta és en el meu desig
No et  neguis el plaer de la vida, i pren el seu somrís i la llàgrima també
Deixa que la meva medul·la fermi la teva, deixa’m, i em sabré feliç.

Deixa que els meus ulls hi vegin en els teus i que la meva pell
s’adormi sobre la teva, i es desvetlli l’endemà.

Pren el meu últim respir i fes-lo alè del teu demà.
Rep el meu cor, no deixis que s’aturi en mi i fes en tu, el meu renéixer.
I tots dos, trencarem el silenci.

 Beatriu Camón Durany

238.
Regalar

Regalar per regalar,
regalarem primavera,
la nostra va ser primera,
ens esperen per marxar.
Al país on vull anar
no preciso altre nord,
estic esperant a port
la barca de mar enllà.
Joan Josep Roca Labèrnia
239.

Per a volar

Amatent de bona vida,
l'he deixat per a volar,
dues ales he comprat,
totes fetes ben a mida.
Com vull el cel remuntar,
he d'emprar el gran esforç,
voldria deixar aquest cos,
algun amic el voldrà?
Joan Josep Roca Labèrnia
240.
No ploreu

Sento vida en tot el cos,
ell recull les hores baixes,
arribades les rebaixes,
he de deixar-lo del tot.
Espero trobar els amics
que donaran embranzida,
no ploreu per la partida,
és lleugera, ni té risc.

Joan Josep Roca Labèrnia
241.
MI PRESENTE

Hoy quiero, regalarte mi presente
y ofrecerte para siempre mi amistad.
En tus días ser tu amiga confidente,
y entregarte con amor mi honestidad.

Si amas la vida, amas la gente
y donas cuando hay necesidad,
verás que te realizas felizmente
si lo haces y lo sientes de verdad.

Autora: Luisa Gómez Borrell
242
Fred, fi... Sotrac, por, calor... Aquí!

Una força estranya em xucla, no em deixa seguir el camí.
Surto del cos. La llum m'enlluerna. Tinc fred! s'ha acabat tot per mi.
Perdo el control. És la fi?
De cop un sotrac. Tinc por!
On sóc? Entro en calor!
He tornat?
Però, però, si és un nou camí! Quin munt de feina que tinc aquí...

Laura Garriga
243.
MÉS ENLLÀ DE LA MORT
(monosíl.labs de vida)

FEU-NE DOT,
DE TOT TROS
DEL MEU COS,
UN COP MORT.
COM SI FOS
UN NOU COR,
PER UN NEN
QUE NO POT,
PER SI SOL.
SI ÉS VELL
TANT SE VAL.
NO EM FA BÉ,
NI EM FA MAL.
I EN LA NIT
DEL LLARG SON,
EL MEU FRUIT,
EM POT FER
MÉS ETERN.

Quim Fornés

244.
Cançó

Tot buscant les lletres clares
per descriure aquells moments
en què somniàvem que la vida
ens regalava un trosset.

Càlida era aquella tarda
llargues estones sense fer res
respirant aquelles fulles
i l'olor d'aquell cafè.

Tornarem, per buscar la nit
i trobarem totes aquelles coses
que ens fa sentir, una mica
una altra realitat.

Tornarem... a despertar...

Anna Murillo
245.

Encara, latent,
et reconec
sota una nova pell.

Martí Sunyol

246.
 
Pensar i pensar

La porta s'obre,
ni hi ha malentès,
el cor ha promès
les fetes més nobles.
Hem d'avançar,
donar-ho tot,
pensar i pensar
no porta enlloc.

Joan Josep Roca Labèrnia

247.
Pugem a dalt

Pugem a dalt
de l'alturó,
amb caire dolç,
sense esperar.
Els dies vénen,
han de passar,
si volen joia,
deixeu-la entrar.

Joan Josep Roca Labèrnia

248.
El cos regalat
El cos regalat
per la dolça mare,
espera que el doni,
car el tinc emprat.
Si l'ànima fuig,
es vol deslliurar,
on millor raurà?,
si troba aixopluc.
Joan Josep Roca Labèrnia

249.
Pensant amb tu
Germanor i harmonia
d’una part meva ,
que pot viure en tu.
Si la pots acollir
et donarà  vida,
com  també m’ha  donat  a mi.

Si  ets  sensible a les paraules
 avui  he  fet  aquest  poema per  tu
Albert Parés  Pi,    Taula  Poesia   Amics  del Brossa   

250.
DESGRACIAT OBLIT
Em vares dir, vull donar els ulls quan ja no hi sigui.
I joves contents, varem seguir vivint,
fins l’accident mortal que ens va aturar el somriure.
I amb la sorpresa, la sacsejada, el desesper, l’angoixa,
vaig oblidar del tot, el que m’havies dit.
I ara, ningú veu amb els teus ulls,  ni jo els veig enlloc.

                                                               Teresa Menero
                                                               Taula  poesia AMICS DEL BROSSA
251.

Llum

L’endemà de la mort del pare,
va venir un noi a recollir la seva còrnia.
Consirosos, el vam deixar a soles i ens vam aplegar tots
al menjador. De seguida vam començar a parlar de l’antiguitat
del carnet de donant d’aquell home a qui tant havíem estimat,
i d’aquest algú o alguna que potser podria veure-hi després d’anys
d’estar a les fosques. Per uns instants, l’aire espès,
com de cera, que surava per la casa, es va amarar de llum.

Teresa Bosch i Vilardell

252.
Jo somniava amb una estrella
que brillava intensa a l'infinit.
Jo volia viure amb ella;
ella, astre, em cridava, la sentí.
Tan sols per ella respirava... qui sap què
passà de matinada... i m’adormí.
Ara vull donar-te el meu cor, perquè sé
que, mentre visquis, jo tampoc no moriré.


Jordi Gomara
253.

Llesca el ponent camins vius d’esperança
Amb els llavis encesos de carícies
Mentre tots els colors pinten la tarda,
Aspra i opaca i fonda, amb mil espigues,
Rialleres, de foc i d’or. Miratges
Arrelen en l’espai que entortolliga
Totes les mans i els cors. Una corranda
Oroneja en el fons de les pupil•les.

Josep Fàbrega i Selva
254.
Les mans busquen les mans, i les mirades
Anellen voluntats, plors i somriures.
Marruquegen telèfons. Les paraules
Alcen cap a l’espai ombres florides.
Romanceja en les pells l’esgarrifança,
Aquella que cada any fa l’impossible:
Trobar que tots els cors fan la sardana
Oferts en el desig de donar vida.




Josep Fàbrega i Selva
255.
La veu marca el camí quan les nadales
Arrengleren les pells, i en el rellotge,
Massa lent i cansat, de l’esperança
Aixopluguem el tedi de les hores.
Revé Nadal, llavors, i, des de casa,
Algú ens ofereix fe, i una resposta
Tentineja en els ulls i es fa el miracle i
Obrim les mans i els cors, i sembrem joia.

Josep Fàbrega i Selva
256.
La paraula és donar, donar sis vides
i fer-se ric i etern en les paraules,
i en els ulls i en els cors. La llum esquitxa
amb present i amb futur les pells cansades
dels qui demanen ser. Les veus somien
maratons sense fi, mentre la tarda
grimpeja en la pantalla, i una espiga
floreix damunt les mans de tots nosaltres.

Josep Fàbrega i Selva
257.
Si et dono els ulls, tindré tots els matisos
del blau i el groc enregistrats a l’ànima;
si et dono pell, em restaran els somnis
esgrafiats al riu de les paraules;
si et dono el cor, em quedarà la vida
suspesa en el llambrec d’una mirada;
si em dono tot, seré ric de tenir-te
i podré néixer amb tu en el roig de l’alba.

Josep Fàbrega i Selva
258.
Canvio pell per sol; ulls, per mirada,
i cor, per sentiments: Tot el que resta
és un manyoc de blens que fan recapte
de records estantissos. Dins les temples,
aiguabarreig d’insomnis i miratges
sense claror ni pes. Visc la quimera
de renéixer en les mans de tots vosaltres.
Si us dono el que no sóc, deixaré empremta?

Josep Fàbrega i Selva

259.

Esclat de vida

Rostoll que et bellugues a la vora del camí esperant
la mà esmolada de la freda nit; fes que udole en tu l’esperança!
Aviat la cendra de les teues branques exigües volarà
a frec dels estels per posar-se de nou sobre la terra.
Seràs un altre cop llavor que bressola la llum del cel, arrel que
pugna per aferrar-se a la terra, branca que es nodreix de la saba.
Seràs la flor anhelant que en la matinada rep el bes fugaç de l’aigua.
Seràs vida que en vida es regenera.

Maria Martínez Pérez

260.
miracle

“Jo em donaria a qui em volgués”,
diu el poeta, i jo m’he donat,
perquè vull ajudar-te a viure,
fent possible aquest miracle.

Miracle d’ íntima convivència
de la carn com a do espiritual,
en santa comunió dels homes
i de la seva capacitat d’estimar.


Ferran Ycobalzeta i Cibiach

261.
SEGONA PELL

Corprès per la teva certesa
servo amb infinita cura
cada una de les meves constants
perquè el dia del reclam
trobin el seu òptim encaix
en una inconeguda segona pell.

Enric Umbert Rexach

262.
Orígens

Quan em mori, vull que lleveu del meu cos
aquelles parts – òrgans, teixits, records...-
que encara poden insuflar un alè de vida.
El que resti, enterreu-ho sense roba ni taüt,
que respiri terra, aigua, pols, molts cucs, arrels;
que es converteixi en arbre, en núvol i en bestiar;
que retorni a poc a poc als seus orígens.

Teresa Bosch i Vilardell

263.
 
Primavera

Com un ocell
que després d’un llarg hivern
s’envola,
així batega
el teu cor a dintre meu.

Teresa Bosch i Vilardell

264.

SOMNIS D’ETERNITAT

Els meus ulls, tancats per sempre,
el meu cor, fred i aturat.
I els somnis d’eternitat..?

Els meus ulls, la teva mirada,
el meu cor, els teus batecs.
Tangible somni somniat.

Marta Font

265.
EMPATIA


Esperits angoixats, però esperançats.
Vides que s’anirien acabant,
però que poden seguir, gràcies a algú.
No és un lloguer. És un traspàs.

“La Marató diu molt de tu”.
La Marató diu molt de mi.
La Marató diu molt de tots.

És confiar en començar de nou.

Rosa-Maria Herèdia

266.
EL MEU COS

Amb la frisança de la dona
que prepara el seu cos
per acollir l’amant;
així, jo, espero la teva arribada.

Oferiré la meva nuesa
a l’altar dels prodigis,
perquè unes mans sàvies
ens uneixin per sempre.

Agnès Soteras

267.

Canta! Salta! corre!


Canta! salta! corre!
celebra cada dia que vius
car en tu bateguen dos cors.

El nou cor que aculls no saps d’on ve
saps només que és generós
i que, en donar-te el seu temps,
et permet acomplir els somnis
que vas veure néixer en el cor primer.

Maria Lluïsa Penelas

268.
L’ATZAR

Si el cor ens toca a l’atzar, tinc sort!
perquè el meu és transparent,
positiu i ple d’amor, passional i independent.

Voldria que no és perdés,
perquè no es troben bons cors.
I que algú l’aprofités, després, que jo ja no hi fos.

Marina Egea

269.
GUSPIRA

Es fon l’obscur
i es fa la llum:
uns altres ulls
em donen vida.
El blau del mar
m’acull: plàcids atzurs.
La il•lusió esclata.
Ja no és guspira.

Sílvia Romero

270.
Esperança

Moro de la incertesa.
Vetllo el silenci
que anuncia tempesta.
Si arriba el moment
amb tanta foscor a sobre
confondré el meu cos
amb un bocí del teu.
Després... aquest delit de viure.


M. Jesús Royo

271.
Batec

No tinguis por de no tornar.
No sents glatir el meu cor?
                        No marxis encara,
acomboia la vida,
                        no marxis encara,
reneix aquest matí.
                        no tinguis por...


M. Jesús Royo

272.
DESPRENIMENT

Del teu profund batec reneixo,
Obsequi immens que vull merèixer,
Noble albada que amb gran goig sento,
Amorosa, en el meu si créixer.

Vetllo temorós ton tresor,
Intueixo en les meves forces
Dolces pautes d’un viu fervor,
Altrament ocultes i mortes.

Roser Solanas i Botinas

273.
Agraeixes la llum, els sons
i la pell de seda
que, com una flor novella,
t’ha donat un déu bescanviador
del color adolorit de l’hivern
per l’esclat benigne
d’una nova primavera.

Glòria Calafell
274.

El proïsme és l'ombra infinita

El proïsme és l'ombra infinita
de tota individualitat humana,
en qualsevol bon detall d'altri
hi som tots plegats per consciència ètica.

La donació d'órgans és la generositat majúscula,
agermana la solidaritat amb el fet de ser humà:
el riu de la vida no s'atura amb la pròpia mort
i la complicitat de donar enriqueix el seu cabal futur.


Albert Guiu