Poemes per a la Marató
Si voleu TOT el recull en WORD demaneu-lo per mail a:
associacio.relataires@gmail.com
Poemes del 101 al 200
101.
Mans que pouen la terra
i n’engrapen els fruits.
Ulls que s’omplen de cel
i de mirades atrevides.
Un cor calent de ritme segur
que endormisca un nadó
al pit de sa mare.
Cinc somriures van volar
el dia que vaig marxar.
Ricard Margineda
i n’engrapen els fruits.
Ulls que s’omplen de cel
i de mirades atrevides.
Un cor calent de ritme segur
que endormisca un nadó
al pit de sa mare.
Cinc somriures van volar
el dia que vaig marxar.
Ricard Margineda
102.
ENCENALL D’ESPERANÇA
Blau infinit. Cel cendra.
L’ànima es perd, es lamenta.
En l’esperança rau
l’encenall
de renaixença.
Sílvia Romero
Blau infinit. Cel cendra.
L’ànima es perd, es lamenta.
En l’esperança rau
l’encenall
de renaixença.
Sílvia Romero
103.
Caiguda o no, una rosa és una rosa...
La tendresa de cada pètal no s'acaba,
només es vesteix d'altres colors.
Duré el teu pètal acaronant-me el cor.
Carme Rosanas
La tendresa de cada pètal no s'acaba,
només es vesteix d'altres colors.
Duré el teu pètal acaronant-me el cor.
Carme Rosanas
104.
106.
Colors a la mirada
Se t'adorm la tarda als ulls
amb color de fosca.
Un vell crepuscle s'allunya
per acomiadar-se de tu.
Lentament un pic de llum
et rebleix la mirada
i un blau de mar
miralleja clar al fons dels teus ulls.
montse assens
Se t'adorm la tarda als ulls
amb color de fosca.
Un vell crepuscle s'allunya
per acomiadar-se de tu.
Lentament un pic de llum
et rebleix la mirada
i un blau de mar
miralleja clar al fons dels teus ulls.
montse assens
105.
Sobre el llenç
llisca la vela blanca.
Teixeix camins de teranyina;
tardívol poniol, tisana tèbia
que esberla anilina virolada
sobre un marbre fred.
Fuig la tarda, vers la nit estrellada.
montse assens
llisca la vela blanca.
Teixeix camins de teranyina;
tardívol poniol, tisana tèbia
que esberla anilina virolada
sobre un marbre fred.
Fuig la tarda, vers la nit estrellada.
montse assens
Declaració
Dono aquests ulls a una nova mirada,
treieume’ls quan no em facin falta.
I el cor, el cervell i la melsa,
i els teixits, i del meu cos la resta.
Isabel Barriel
Dono aquests ulls a una nova mirada,
treieume’ls quan no em facin falta.
I el cor, el cervell i la melsa,
i els teixits, i del meu cos la resta.
Isabel Barriel
107.
Ester Xargay
107.
Després de mort
has donat escalf
al cos d’altri
Sotmès a la vida,
saps que a l’horitzó
hi ha un mot senzill
escrit en lletres d’or.
Glòria Calafell
has donat escalf
al cos d’altri
Sotmès a la vida,
saps que a l’horitzó
hi ha un mot senzill
escrit en lletres d’or.
Glòria Calafell
108.-
El cor engegat
motor d’herència
essència fèrtil
descendència
pel moviment
continu que dóna corda
les hores arria
i corre el sexe
que fa via.
I a l’espera…
motor d’herència
essència fèrtil
descendència
pel moviment
continu que dóna corda
les hores arria
i corre el sexe
que fa via.
I a l’espera…
el cicle de la mort atura la consciència,
òrfena de temps.
Ester Xargay
109.
Foc d’encenalls
Foc d'encenalls,
tarda daurada
llum d'acer a la mirada.
Caurà la nit,
foscor gelada.
I allà, al bell mig
del silenci, seràs albada.
Isabel Barriel
Foc d'encenalls,
tarda daurada
llum d'acer a la mirada.
Caurà la nit,
foscor gelada.
I allà, al bell mig
del silenci, seràs albada.
Isabel Barriel
110.
Bes
Lluminària blanca
a les tantes de la nit,
sanefes d'ombres
a les vores del sostre
i destresa al sargit.
Ball rítmic del desig,
veus amb rostre
i l'alè vital, bes d'oxigen al teixit.
Isabel Barriel
Lluminària blanca
a les tantes de la nit,
sanefes d'ombres
a les vores del sostre
i destresa al sargit.
Ball rítmic del desig,
veus amb rostre
i l'alè vital, bes d'oxigen al teixit.
Isabel Barriel
111.
Llum, so…
M'atrapa la llum natural,
m'atrapa el so de la pluja,
m'inquieta el sol quan se'n va,
m'agafa por de la nit, tan fosca.
Tinc, però, la certesa
que tindré molts demàs
fets de vida i sublim calidesa.
Isabel Barriel
M'atrapa la llum natural,
m'atrapa el so de la pluja,
m'inquieta el sol quan se'n va,
m'agafa por de la nit, tan fosca.
Tinc, però, la certesa
que tindré molts demàs
fets de vida i sublim calidesa.
Isabel Barriel
112.
fe
Has soterrat el dolor sota la flassada maternal dels teus gestos ensinistrats per no deixar-ne rastre. La idea del transplantament t’ha suggerit que, tanmateix com els ordinadors fan, tu podràs reiniciar-te fins “aquell moment”, quan encara no passava res. Quan els esdeveniments lliscaven sobre la superfície llisa de la vida, arreplegada d’inèrcies que la menaven d’un lloc a un altre, amerades de falsa eternitat. Però tu vols. T’has proposat acceptar i crear el programa, regirar el disc dur del teu esperit per trobar aquell dia, lluminós i gloriós, en el que el teu cos semblava una màquina eficient, i responia a cadascun dels teus desitjos, sense caure en fallida.
Josep Manel Vidal
Has soterrat el dolor sota la flassada maternal dels teus gestos ensinistrats per no deixar-ne rastre. La idea del transplantament t’ha suggerit que, tanmateix com els ordinadors fan, tu podràs reiniciar-te fins “aquell moment”, quan encara no passava res. Quan els esdeveniments lliscaven sobre la superfície llisa de la vida, arreplegada d’inèrcies que la menaven d’un lloc a un altre, amerades de falsa eternitat. Però tu vols. T’has proposat acceptar i crear el programa, regirar el disc dur del teu esperit per trobar aquell dia, lluminós i gloriós, en el que el teu cos semblava una màquina eficient, i responia a cadascun dels teus desitjos, sense caure en fallida.
Josep Manel Vidal
113.
Jo no existeix
Els àtoms que em formen no em pertanyen,
abans de mi ja van formar milers de coses,
persones, animals o plantes, agrupant-se capriciosament,
fent molècules, teixits i òrgans.
No seria genial una segona oportunitat a la casualitat?
Agus Giralt
114.
Jo no existeix
Els àtoms que em formen no em pertanyen,
abans de mi ja van formar milers de coses,
persones, animals o plantes, agrupant-se capriciosament,
fent molècules, teixits i òrgans.
No seria genial una segona oportunitat a la casualitat?
Agus Giralt
114.
LA PARTIDA
Quan, d’hora, t’has llevat
i les barques de l’alba
reflecteixen en els teus ulls
la manca de camí,
la quietud que avui viuràs
decretada per algun déu
de voluntat incerta,
no ploris pel fracàs dels teus viatges,
perquè la vida calla per als homes;
no creguis que tot ha estat fum,
perquè no es pot veure el nucli del foc.
Aferra’t a l’amor
que ha recorregut el teu cos
com una sang eterna al cel,
i mira el Nord amb la bellesa
que, en els dies que t’han estat donats,
has sabut beure amb el vi dels valents.
Llavors guanyaràs la partida als déus.
Vicenç Llorca
Quan, d’hora, t’has llevat
i les barques de l’alba
reflecteixen en els teus ulls
la manca de camí,
la quietud que avui viuràs
decretada per algun déu
de voluntat incerta,
no ploris pel fracàs dels teus viatges,
perquè la vida calla per als homes;
no creguis que tot ha estat fum,
perquè no es pot veure el nucli del foc.
Aferra’t a l’amor
que ha recorregut el teu cos
com una sang eterna al cel,
i mira el Nord amb la bellesa
que, en els dies que t’han estat donats,
has sabut beure amb el vi dels valents.
Llavors guanyaràs la partida als déus.
Vicenç Llorca
115.
La frase més senzilla
Assegut imagino el gris lluent
de l’espigó que sura I es bronzeja
entre blaus despentinats, veles blanques,
escuma rondant la teva cintura
I petits triangles de color espurna,
esperant la veu maragda que em faci
de l’espera un record per emmarcar
la frase més senzilla: “Vol passar?”
Aleix de Ferrater Gabarró
Assegut imagino el gris lluent
de l’espigó que sura I es bronzeja
entre blaus despentinats, veles blanques,
escuma rondant la teva cintura
I petits triangles de color espurna,
esperant la veu maragda que em faci
de l’espera un record per emmarcar
la frase més senzilla: “Vol passar?”
Aleix de Ferrater Gabarró
116.
PENYORA
Abans de l’adéu,
et deixo quelcom meu.
Regal de vida.
Montse Pes
et deixo quelcom meu.
Regal de vida.
Montse Pes
117.
Gràcies
La vida em batega dins meu,
és just al pit,
on és el teu cor que has deixat per mi,
on hi ha l’alegria d’estar viva,
on roman la bondat del teu acte,
la màgia de despertar cada dia.
La vida batega dins meu,
tu l’has posat aquí.
Vivian Segurana
La vida em batega dins meu,
és just al pit,
on és el teu cor que has deixat per mi,
on hi ha l’alegria d’estar viva,
on roman la bondat del teu acte,
la màgia de despertar cada dia.
La vida batega dins meu,
tu l’has posat aquí.
Vivian Segurana
118.
Blau d'aquarel·la,
ones de tempesta,
blanca la vela:
el quadre s'entesta,
vol que siguis navegant
al mar de la vida,
a l'oceà canviant.
Isabel Barriel
Al laberint
Amb un cor de recanvi
i les mans d’un mag
al laberint de la vida
jugarem a escacs.
Isabel Barriel
Amb un cor de recanvi
i les mans d’un mag
al laberint de la vida
jugarem a escacs.
Isabel Barriel
119.
Navegant
Blau d'aquarel·la,
ones de tempesta,
blanca la vela:
el quadre s'entesta,
vol que siguis navegant
al mar de la vida,
a l'oceà canviant.
Isabel Barriel
120.
Tranströmer
Trasplanteu-me
el cervell de Tranströmer,
la veu de la Terra,
el silenci del cel,
la foscor dels hiverns,
la llum de la lluna
i l'essència del verb.
Isabel Barriel
Trasplanteu-me
el cervell de Tranströmer,
la veu de la Terra,
el silenci del cel,
la foscor dels hiverns,
la llum de la lluna
i l'essència del verb.
Isabel Barriel
121.
ENCENALL D’ESPERANÇA
Blau infinit. Cel cendra.
L’ànima es perd, es lamenta.
En l’esperança rau
l’encenall
de renaixença.
Sílvia Romero
Blau infinit. Cel cendra.
L’ànima es perd, es lamenta.
En l’esperança rau
l’encenall
de renaixença.
Sílvia Romero
122.
Llapis de memòria
T’he vingut a veure amb el llapis de memòria, lluent
d’alumini anoditzat. Quan has notat que furgava en el
teu port, no has deixat de prémer en cap moment la tecla
“Majúscules”, com un bon sentinella, amb protocols i tallafocs.
L’he inserit, però. Me l’ha deixat un bon amic. No t’ho
prenguis com una intrusió. No pots imaginar-te quantes
gigues pesen els cors, i els fetges, i els ronyons!
Espero que el sàpigues reconèixer.
Ramon Cardona Colell
T’he vingut a veure amb el llapis de memòria, lluent
d’alumini anoditzat. Quan has notat que furgava en el
teu port, no has deixat de prémer en cap moment la tecla
“Majúscules”, com un bon sentinella, amb protocols i tallafocs.
L’he inserit, però. Me l’ha deixat un bon amic. No t’ho
prenguis com una intrusió. No pots imaginar-te quantes
gigues pesen els cors, i els fetges, i els ronyons!
Espero que el sàpigues reconèixer.
Ramon Cardona Colell
123.
EL TEU RONYÓ
El teu ronyó, s’ha aclivellat
pel degoteig irregular
d’un líquid viscós
que, no ha trobat el camí
de sortida a l’exterior.
El quiròfan obre les seves portes
i... l’esperança es desperta en el teu rostre.
Enriqueta Moix i Maré
El teu ronyó, s’ha aclivellat
pel degoteig irregular
d’un líquid viscós
que, no ha trobat el camí
de sortida a l’exterior.
El quiròfan obre les seves portes
i... l’esperança es desperta en el teu rostre.
Enriqueta Moix i Maré
124.
Tu
tu,
que posares el somni als meus ulls,
quan no podia somiar,
vius en mi.
Observo, a través de les finestres,
obertes de bat a bat,
el paisatge del teu somriure.
M’endinso en la teva ànima,
fins al lloc de l'alba,
que neix i m'emociona,
presa en la teva llum.
Isabel del Pilar Valero
tu,
que posares el somni als meus ulls,
quan no podia somiar,
vius en mi.
Observo, a través de les finestres,
obertes de bat a bat,
el paisatge del teu somriure.
M’endinso en la teva ànima,
fins al lloc de l'alba,
que neix i m'emociona,
presa en la teva llum.
Isabel del Pilar Valero
125.
SERÀ...
Com néixer de nou,
jo Llàtzer, amb tu,
amb el teu cor,
i jo buit de batecs.
No sé qui ets,
però et sabré,
ara que m’esperes
mort, generós.
Marta Pérez i Sierra
Com néixer de nou,
jo Llàtzer, amb tu,
amb el teu cor,
i jo buit de batecs.
No sé qui ets,
però et sabré,
ara que m’esperes
mort, generós.
Marta Pérez i Sierra
126.
UN
Hauré d’il•lustrar els meus dies
amb tu, en tu. Agraït a tu,
que m’has donat de nou
el delit de copsar el xoc
de les ones encrespades.
Marta Pérez i Sierra
Hauré d’il•lustrar els meus dies
amb tu, en tu. Agraït a tu,
que m’has donat de nou
el delit de copsar el xoc
de les ones encrespades.
Marta Pérez i Sierra
127.
EL MEU DESIG
Alhora innatament
que alegrement,
si jo pogués
transformar l'or
per treure espines
del teu sofriment,
amb carícies.
Sergi Elias Bandres
Alhora innatament
que alegrement,
si jo pogués
transformar l'or
per treure espines
del teu sofriment,
amb carícies.
Sergi Elias Bandres
128.
Empelt
Ens va unir
el gest alegre i generós del teu empelt,
quan jo,
vaig ser com aquell arbre ,
al qual una tempestat,
li va trencar una branca.
Isabel del Pilar Valero
Ens va unir
el gest alegre i generós del teu empelt,
quan jo,
vaig ser com aquell arbre ,
al qual una tempestat,
li va trencar una branca.
Isabel del Pilar Valero
129.
Essències de tardor
(1)
Melangia arraulida i silenciosa,
que escoltes l’esvoletec esfereïdor
d’una brisa fresca i vaporosa,
en un anunci d’enyor.
Boirina llunyana i misteriosa,
endinsada en un tènue resplendor
com besllum de figura mandrosa,
colpejant-te de primerenca frescor.
Maria Consol Fors i Vilaseca
(1)
Melangia arraulida i silenciosa,
que escoltes l’esvoletec esfereïdor
d’una brisa fresca i vaporosa,
en un anunci d’enyor.
Boirina llunyana i misteriosa,
endinsada en un tènue resplendor
com besllum de figura mandrosa,
colpejant-te de primerenca frescor.
Maria Consol Fors i Vilaseca
130.
Essències de tardor
(2)
Calidesa d’esperança formosa
sota el castanyer d’ombres i claror,
somiejant llavors de fruita melosa
quan el temps t’omple de tristor.
Aromes d’herba mullada, desitjosa,
acompanyen pensaments de foscor,
mentre floreix la quimera ansiosa
embolcallant-ho tot d’essències de tardor.
Maria Consol Fors i Vilaseca
(2)
Calidesa d’esperança formosa
sota el castanyer d’ombres i claror,
somiejant llavors de fruita melosa
quan el temps t’omple de tristor.
Aromes d’herba mullada, desitjosa,
acompanyen pensaments de foscor,
mentre floreix la quimera ansiosa
embolcallant-ho tot d’essències de tardor.
Maria Consol Fors i Vilaseca
131.
CLOC ELS ULLS I SÉ
Cloc els ulls i sé
Que el teu regal, tan preuat
M’amara d’un joiós fer
ple de bona voluntat.
Tal infinit bé
En mi tan fons ha arrelat
Que el dia que moriré
a un altre l’hauré lliurat.
Eulàlia Ribera i Llonc
Cloc els ulls i sé
Que el teu regal, tan preuat
M’amara d’un joiós fer
ple de bona voluntat.
Tal infinit bé
En mi tan fons ha arrelat
Que el dia que moriré
a un altre l’hauré lliurat.
Eulàlia Ribera i Llonc
132.
de NOU
Segueix el flux del temps,
Tam-tam de timbals.
Una filera d’ anhels
t´ obre la porta.
El cor batega, ara, seguit
en la nova cova calenta,
a les parets de vermell,
una pintura rupestre.
Assumpció Costals Puig -1
133.
Sense mapes
Com un rajolí d’ aigua
circula la sang pel cos,
sense mapes,
li agraden els carrerons
estrets i les vies amples,
els rellotges de paret,
i els fonaments ferms
de les cases saludables.
Assumpció Costals Puig -2
134
Batec
Gotes. Gotes de sang,
Gotes d’ aigua, estat líquid
permanent en la garrafa.
S’ ennuega el tarot de mida ampla
amb llavors i heura desfilada
Operen moltes mans i dits,
regeneració de salamandra,
batec d’ ocell i dues ales.
Assumpció Costals Puig - 3
135
Va de fruites i cors
Qui m’ ho havia de dir
He plantat
Un cor de cirera amb gust tardorenc
Ha sortit
Un pruner empeltat d’ alegria
magre i esvelt,
Vora seu
El magraner creix robust com mai.
Assumpció Costals Puig -4
136
Tots duem CLOVA
No és una càrrega aquesta carcassa
sinó la continuïtat natural de la vida,
el cicle de l’ aigua. És la humana
transcendència cap a les nebuloses
del fantàstic món de la metamorfosi.
Evidencia la saviesa de generacions,
i les gotes abracen l’ univers
orgulloses de ser com són.
Assumpció Costals Puig -5
137
Acordió esfèric
Mentrestant jo no claudico
m’ identifico amb tu
perquè recicles els papers de xiclet,
els envasos de suc de fruita.
De l’ acordió de les idees
en fas optimisme i força
i continues sent un referent tou
que es modela persistent en esfèric
tot rodolant per l’ univers de molsa.
Assumpció Costals Puig – 6
138
Operació
Tant de bo, tant de bo, tant de bo
trobés el ronyó que necessites,
un cor per bategar i continuar la vida.
Per què el rellotge de la cadira de rodes
dóna les hores al revés , confon els minuts
per quarts i té les broques trencades?
Perquè se li arrapa una heura malaltissa.
L’ operem avui a la tarda!
Assumpció Costals Puig - 7
139
TANT SE VAL...
Gespa artificial o cor de magrana,
Dissabte al matí o diumenge a la tarda,
Plat de fideus o arròs a la cubana,
Dormir en calçotets o fer-ho en pijama,
Que t’ agradi el lila o el color maragda,
Que pugis muntanyes o saltis enlaire,
El sabó de Marsella o qualsevol altre,
M’ agrada saber-te en el present, ara.
Assumpció Costals Puig – 8
140
Incerta pluja
El terra saturat de miralls
i els peus xops,
la manera com em mires
i em dónes la mà,
ja no m’ assabento que passen les llunes
ni dels pètals i les fulles que cauen,
però, registro des del llit estant
la incertesa flotant de la realitat.
Assumpció Costals Puig – 9
141
cOmplEmEntaris
El meu complementari un dofí,
una balena, un gos, un gat,
aquesta rosa, un bri de julivert,
el núvol de l’ horitzó, la vall
plena a vessar de fòssils de petxina,
una pedra. Els fils transparents
de les coordenades giren i giren
sense esforç i sempre sumen ú.
Assumpció Costals Puig – 10
142
Estrat sobre Estrat
Som comunitats de memòria
construïm sobre l’ anterior estrat,
construïm sobre el passat,
sedimentant els records i la terra.
Rodola ecooooooo de la memòria
dóna voltes a l’ esfera terrestre
trasplanta coneixements tendres
inserta CORdialitat de veres.
Assumpció Costals Puig – 11
143.
Comencem i prou
Fem-nos visibles,
Que aquestes pedres esdevinguin murs
en aquesta trama urbana de quadrícules,
Que els diaris del carrer
aixequin pols i coneixements,
Eliminem de la nostra vida arestes polítiques,
sistemes que no funcionen, paraules buides,
Quedem-nos amb les coordenades i prou.
Assumpció Costals Puig - 12
144.
CORdialitat
M'oriento en les coordenades d’avui,
Combato la perversió de l'autoritat,
em poso al servei de qui elimina arestes
investiga i cura, dóna ajuda i sosté
aquesta petita franja de felicitat,
efímera i senzilla, inherent a la vida.
La fórmula de la CORdialitat
remou els fonaments del planeta.
Assumpció Costals Puig - 13
145.
HAIKU
Mostassa forta, allioli picant
que plogui "aigua"
mentrestant gaudim d’aquests estels.
Assumpció Costals Puig – 14
146.
Navega
Navega, veler navega al vent,
Proa cap a l’ infinit,
Retroba el far guia,
El món de l’ autor
La real comunicació dels pinzells
L’ energia es transforma,
Queda l’ essència.
Maria Henriod (adaptació Joan Carreras)
147.
solidaritat
Ressagat de la resta, fina el meu temps ?
Imploro ajuda.
Arriben paraules engrescadores
Solidaritat, bona companya,
Sé que tornaré a ser a davant!
Esther Alemany Pagès
148.
(1)
Una senzilla mirada pot ser l’espurna
que posi en marxa una nova forma
d’entendre el dia a dia.
Però cal regalar sempre un somriure
i una mà estesa on pugui arrelar l’esperança
per fer realitat el que necessita el cor:
gaudir d’una vida amb harmonia!.
Anna Boixareu Pellicer
149.
(2)
El riu de la vida
només té una direcció
però la saviesa de l’home
li ha donat tres dimensions.
I on no havia esperança
la solidaritat ho omple d’ amor,
tendresa i fermesa. Així, pas
a pas, canviem el paisatge.
Anna Boixareu Pellicer
150.
El jaç m'encarcara l'espatlla
mentre els meus ulls
somnien dia i nit en tu
mirant fix al blanc del sostre
Espero pacient que s'obri la porta
i amb aquella pressa desitjada
s'enduguin el meu llit
per batre del quiròfan les portes.
Ferran Planell
151.
152.
174.
178.
186.
189.
190.
192.
194.
196.
Ull nu
La fosca penetrant
de les òrbites,
esbatanada i esfèrica
abans d’embolcallar
la mirada perduda
de l’ull que, a la fi,
tornarà a aclucar-se.
Agustí Olivares
197.
151.
L’esperança jeu a un llit d’hospital
Allà al fons, vora el mar, allà al fons,
veient com el far gravita insidiosament tota la calma,
recorde el temps que no tindrà, el temps que val l’espera
d’un cos ferit a colps de fang, tombat al llit, i tremolós
pensant el temps d’unes paraules que li valdran la vida,
ara ben lluny, regalimant pel vent tacat pel salobre,
a penes puc pensar que el temps s’acaba, que la vida fuig...
a penes et vull veure en aquest retrat que cap futur enfonse!
Alfons Navarret i Chapa
Allà al fons, vora el mar, allà al fons,
veient com el far gravita insidiosament tota la calma,
recorde el temps que no tindrà, el temps que val l’espera
d’un cos ferit a colps de fang, tombat al llit, i tremolós
pensant el temps d’unes paraules que li valdran la vida,
ara ben lluny, regalimant pel vent tacat pel salobre,
a penes puc pensar que el temps s’acaba, que la vida fuig...
a penes et vull veure en aquest retrat que cap futur enfonse!
Alfons Navarret i Chapa
Som
Som un pou sense fons,
som l’esclat, som la saba,
som la llum clara de l’alba,
som l’alè que un dia s’apaga.
Serem, com la flama del foc,
l’escalfor d’un magma
que ja mai s’acaba.
Isabel Barriel
Som un pou sense fons,
som l’esclat, som la saba,
som la llum clara de l’alba,
som l’alè que un dia s’apaga.
Serem, com la flama del foc,
l’escalfor d’un magma
que ja mai s’acaba.
Isabel Barriel
153.
1 a 6
La continuïtat del jo en el nosaltres.
La identitat dissolta en el traspàs,
on perdura amorosa
la carn sensible,
la vida... la nostra vida.
I aquest és el nostre secret:
seguir vivint fent viure.
1 a 6.
Humbert Ruiz Gil
La continuïtat del jo en el nosaltres.
La identitat dissolta en el traspàs,
on perdura amorosa
la carn sensible,
la vida... la nostra vida.
I aquest és el nostre secret:
seguir vivint fent viure.
1 a 6.
Humbert Ruiz Gil
154.
Anhel
Jo sóc per a tu,
com sense jo,
ja que no sóc,
si no és per tu,
anhel de jo.
Mercè Baldi
Jo sóc per a tu,
com sense jo,
ja que no sóc,
si no és per tu,
anhel de jo.
Mercè Baldi
155.
Tenia por
tenies por.
Quan del teu cos
se n'escapa la vida
jo neixo
del teu últim somriure.
Meia
tenies por.
Quan del teu cos
se n'escapa la vida
jo neixo
del teu últim somriure.
Meia
156.
DE BON COR
En un sospir hauràs gaudit de tota
l’energia de la teva vida com si fos
un calfred enlluernador a l’últim alè.
Vetes de raó sense gas de cobdícia,
per gaudir del captivador moment
d’haver viscut sense demanar res,
respirar i contenir l’aire per sempre
abans de rebre la pau d'un nou cor.
Frederic Perez
En un sospir hauràs gaudit de tota
l’energia de la teva vida com si fos
un calfred enlluernador a l’últim alè.
Vetes de raó sense gas de cobdícia,
per gaudir del captivador moment
d’haver viscut sense demanar res,
respirar i contenir l’aire per sempre
abans de rebre la pau d'un nou cor.
Frederic Perez
157.
Futur de color
Estimballs que assetgen
la fi del temps.
Lianes que emmarquen
l’anhel del cor.
Tot és futur.
Tot és color.
Sílvia Romero
Estimballs que assetgen
la fi del temps.
Lianes que emmarquen
l’anhel del cor.
Tot és futur.
Tot és color.
Sílvia Romero
158.
TRASPLANTACIÓ
Esponerós, l’arbre oneja les fulles i el brancam.
Lluny ja, dels dies ferris de sequera i fred
en que les fines rames, trencaven el silenci
amb una dansa erràtica fruit del vent del nord.
Esperaven el suau acaronar de la brisa tèbia
que allargava la mà a l’arribada de la pluja
generosa i escaient, que sadolla els sentits,
però que, molt més enllà d’això, dóna vida.
Rosa Mas i Fustà
Esponerós, l’arbre oneja les fulles i el brancam.
Lluny ja, dels dies ferris de sequera i fred
en que les fines rames, trencaven el silenci
amb una dansa erràtica fruit del vent del nord.
Esperaven el suau acaronar de la brisa tèbia
que allargava la mà a l’arribada de la pluja
generosa i escaient, que sadolla els sentits,
però que, molt més enllà d’això, dóna vida.
Rosa Mas i Fustà
159.
I que et milloris!!!
L’òrgan és el que decideix on està la frontera entre la vida i la mort.
No està per orgues, ni embolics, ni discussions, ni polèmiques...
Mentre qui dóna, dóna la seva generositat amb tota discreció,
el pacient que rep és un ésser bondadós: Germà/ana nostre/a.
Srs. Metges, Srs. Cirurgians: Sigueu condescendents al fet de la vida
i fixeu els sentits en la vostra feina, tant responsable com humana.
Perquè els familiars i amics, necessiten de tu quan menys ho penses,
tal com tu has necessitat de l’òrgan trasplantat. I que et milloris!!!
Daniel Ferré
L’òrgan és el que decideix on està la frontera entre la vida i la mort.
No està per orgues, ni embolics, ni discussions, ni polèmiques...
Mentre qui dóna, dóna la seva generositat amb tota discreció,
el pacient que rep és un ésser bondadós: Germà/ana nostre/a.
Srs. Metges, Srs. Cirurgians: Sigueu condescendents al fet de la vida
i fixeu els sentits en la vostra feina, tant responsable com humana.
Perquè els familiars i amics, necessiten de tu quan menys ho penses,
tal com tu has necessitat de l’òrgan trasplantat. I que et milloris!!!
Daniel Ferré
160.
Frederic Pérez
PULMÓ
Res a perdre, sortir i riure.
Sota un cel blau i suau de sol vellut, ràpid s'esmicola
la freqüència fermentada d'un brogit que vol suïcidar
el teu somni de tendra cendra blanca, la fi del maleït
quitrà de fum negre que es va colar per tots els forats
del teu cos, una vida de salari baix i tèrbol aire burgès.
Ara cauen dels núvols gratis esponges xopes d'oxigen.
Entrar i cridar: tot a guanyar.
Res a perdre, sortir i riure.
Sota un cel blau i suau de sol vellut, ràpid s'esmicola
la freqüència fermentada d'un brogit que vol suïcidar
el teu somni de tendra cendra blanca, la fi del maleït
quitrà de fum negre que es va colar per tots els forats
del teu cos, una vida de salari baix i tèrbol aire burgès.
Ara cauen dels núvols gratis esponges xopes d'oxigen.
Entrar i cridar: tot a guanyar.
Frederic Pérez
161.
Seixanta-dos
Quan tot sembla lluny, fosc i trist,
trobaràs l’escalf d’una mà
amiga al teu costat, no cal
dir qui ets, ni què vols, ni on vas,
sempre hi ha algú que no vol
res més que caminar amb tu,
teixir il•lusions i cercar
esperances, sense preguntes.
Gabriel Salvans
Quan tot sembla lluny, fosc i trist,
trobaràs l’escalf d’una mà
amiga al teu costat, no cal
dir qui ets, ni què vols, ni on vas,
sempre hi ha algú que no vol
res més que caminar amb tu,
teixir il•lusions i cercar
esperances, sense preguntes.
Gabriel Salvans
162.
VOLAR
Si quieres volar
fija tu mirada de águila
más allá de las alturas
Como pluma de ave elévate hacia el infinito
el viento y su silencio
es como parte tuya y en su canto
inicias un viaje a una tierra
llena de sorpresas llamada libertad.
Sylvie Viaud
Si quieres volar
fija tu mirada de águila
más allá de las alturas
Como pluma de ave elévate hacia el infinito
el viento y su silencio
es como parte tuya y en su canto
inicias un viaje a una tierra
llena de sorpresas llamada libertad.
Sylvie Viaud
163.
EL BATEC FURTIU
Hi havia un batec furtiu
que renegà la condemna del silenci.
Dipositant la llavor de l’esperança
esguità una espurna de vida.
Encengué una flama solidària
que llampegà en la foscúria
i desentelà horitzons perduts.
Llorenç Garcia
Hi havia un batec furtiu
que renegà la condemna del silenci.
Dipositant la llavor de l’esperança
esguità una espurna de vida.
Encengué una flama solidària
que llampegà en la foscúria
i desentelà horitzons perduts.
Llorenç Garcia
164.
DESOLACIÓ
No sóc res de l’altre món.
Sentireu sovint laments,
repertori de carències
que m’arrosseguen pels dies
formant un pòsit de planys.
El destí m’ha ofert un cos
que de lluny no m’acompanya.
Margarita Molins Gomà
No sóc res de l’altre món.
Sentireu sovint laments,
repertori de carències
que m’arrosseguen pels dies
formant un pòsit de planys.
El destí m’ha ofert un cos
que de lluny no m’acompanya.
Margarita Molins Gomà
165.
Carta a l’àvia
Del color de la lluna et trobo àvia,
Com a en una gàbia et trobo àvia,
¿M’estimes àvia?, jo a tu si,
¿Estimes la mama àvia?, ella a tu si,
¿Estàs orgullosa de mi àvia?, jo de tu si,
Estic orgullós de tota la vida que has proporcionat
Després d’haver-te anat.
¿Per què has mort àvia?
Èric Martínez Girón
Del color de la lluna et trobo àvia,
Com a en una gàbia et trobo àvia,
¿M’estimes àvia?, jo a tu si,
¿Estimes la mama àvia?, ella a tu si,
¿Estàs orgullosa de mi àvia?, jo de tu si,
Estic orgullós de tota la vida que has proporcionat
Després d’haver-te anat.
¿Per què has mort àvia?
Èric Martínez Girón
166.
Si tu me'n dónes un
Si tu me’n dónes un, jo tinc la vida,
si em tapes amb la teva pell, noto l’escalfor,
qui pogués tenir-ne més per poder-te’n donar un
qui en tingués tant per donar-te’n una mica.
La teva meitat és el meu tot,
el teu bocí és la meva salvació;
si tu me’n dónes un, jo tinc la vida.
Agustí Masip i Vidal
167.
Si tu me'n dónes un
Si tu me’n dónes un, jo tinc la vida,
si em tapes amb la teva pell, noto l’escalfor,
qui pogués tenir-ne més per poder-te’n donar un
qui en tingués tant per donar-te’n una mica.
La teva meitat és el meu tot,
el teu bocí és la meva salvació;
si tu me’n dónes un, jo tinc la vida.
Agustí Masip i Vidal
167.
ESPERANÇA
Sala d'espera,
temps d'oportunitat.
Sospir de vida.
Montse Pes
Sala d'espera,
temps d'oportunitat.
Sospir de vida.
Montse Pes
168.
Un cor, dos vides, tres paraules
Un cor…
vol bategar, dirigir, enamorar, sentir-se desitjat.
Dos vides…
la d’ell s’acaba en un accident,
la d’ella pot tornar a començar,
si li tornes l’oportunitat que el destí li ha robat.
Tres paraules…
DÓNA ÒRGANS, SIUSPLAU.
Marta Garcia de Herreros
169.
Un cor, dos vides, tres paraules
Un cor…
vol bategar, dirigir, enamorar, sentir-se desitjat.
Dos vides…
la d’ell s’acaba en un accident,
la d’ella pot tornar a començar,
si li tornes l’oportunitat que el destí li ha robat.
Tres paraules…
DÓNA ÒRGANS, SIUSPLAU.
Marta Garcia de Herreros
169.
Definició de donant
És una persona que,
Quan ja se li han acabat tots els dies,
Desitja regalar-ne
A qui els està a punt de perdre.
Francesc Ruiz
És una persona que,
Quan ja se li han acabat tots els dies,
Desitja regalar-ne
A qui els està a punt de perdre.
Francesc Ruiz
170.
BATECS
No és un cos que guanyo.
Són batecs que perdo.
La pròtesi no hi reté
on van anar a parar
els de l'hivern passat,
els d'ahir, els ajornats
al final d'un bes,
els panteixats contra
tantíssima injustícia,
els que ressonarien
cinc segons abans d'escriure
«resignació» o «espera».
Continc la respiració
com si no existís el temps
i sento novament el tornaveu
elèctric que s'adorm dins meu
com un batec postrem
de les paraules anades.
Les meves hores corren
dins del teu cos.
Josep Porcar
No és un cos que guanyo.
Són batecs que perdo.
La pròtesi no hi reté
on van anar a parar
els de l'hivern passat,
els d'ahir, els ajornats
al final d'un bes,
els panteixats contra
tantíssima injustícia,
els que ressonarien
cinc segons abans d'escriure
«resignació» o «espera».
Continc la respiració
com si no existís el temps
i sento novament el tornaveu
elèctric que s'adorm dins meu
com un batec postrem
de les paraules anades.
Les meves hores corren
dins del teu cos.
Josep Porcar
171.
Amb fils de seda
teixits amb tendresa
retorna la vida
Marta Sempere
teixits amb tendresa
retorna la vida
Marta Sempere
172.
Jo t'espero
Jo t'espero
Jo t'espero
Jo t'espero
i quan em retorni el somriure
et portaré una flor.
Marta Sempere
Jo t'espero
Jo t'espero
Jo t'espero
i quan em retorni el somriure
et portaré una flor.
Marta Sempere
173.
Somni
Veient venir la mort,
travessa el carrer. De fosc,
la pluja cura les ferides:
és atrevida la sang
del cotxe que s’ha aturat,
sense desastre ni pèrdua.
Amb la calma de la llum,
es desperta l’anestèsia.
Bruna Generoso
Veient venir la mort,
travessa el carrer. De fosc,
la pluja cura les ferides:
és atrevida la sang
del cotxe que s’ha aturat,
sense desastre ni pèrdua.
Amb la calma de la llum,
es desperta l’anestèsia.
Bruna Generoso
És cert que no hi ha demà?
els meus ulls veuen,
el meu cor batega,
la resta d’òrgans treballa.
Només m’he canviat el vestit...
Gemma Matas Gustems
els meus ulls veuen,
el meu cor batega,
la resta d’òrgans treballa.
Només m’he canviat el vestit...
Gemma Matas Gustems
175.
LLEGAT
Veig un rellotge
i no sé què em vol dir:
Et daré més somriures
si em recordes la veu?
La humanitat s'eixuga
quan la vida s’esmuny?
Et signo el letífer paper,
que promet poder volar.
Enric Torras Bonveh
Veig un rellotge
i no sé què em vol dir:
Et daré més somriures
si em recordes la veu?
La humanitat s'eixuga
quan la vida s’esmuny?
Et signo el letífer paper,
que promet poder volar.
Enric Torras Bonveh
176.
DESIG ENSANGONAT
Esperes cada vespre que la nit
mati la pena i soni sense parar
el mòbil per dir-te que el temps
s'ha congelat dins la llum tendra
i matinera enfonsada al teu pit.
A la vora del teu llit, tot rebregat,
regalima la sang d'un nou ronyó.
Frederic Pérez
Esperes cada vespre que la nit
mati la pena i soni sense parar
el mòbil per dir-te que el temps
s'ha congelat dins la llum tendra
i matinera enfonsada al teu pit.
A la vora del teu llit, tot rebregat,
regalima la sang d'un nou ronyó.
Frederic Pérez
177.
SENSE EL TEU ÒRGAN, AMB EL TEU ÒRGAN
Sense el teu òrgan ja no podré mirar més el cel,
amb el teu òrgan seguiré essent cor, també pell.
Sense el teu òrgan només seré un sac d'ossos,
amb el teu òrgan seré un somni carregat de somnis.
Sense el teu òrgan moro, cada dia, cada dia més,
amb el teu òrgan viuré, viuré, per sempre, viuré.
Sense el teu òrgan jo mai més seria part de tu,
amb el teu òrgan el teu cos salvarà el meu.
Sense tu jo no seré mai no,
amb tu queda molt per fer.
El teu òrgan, el meu òrgan,
naixem per ajudar-nos...
Pensa que faries tu,
sense la part de mi.
Penso que jo no faré res, res més,
res en aquesta vida... Sense tu.
Sense el teu òrgan sóc ben mort.
Daniel Ferrer i Esteban
Sense el teu òrgan ja no podré mirar més el cel,
amb el teu òrgan seguiré essent cor, també pell.
Sense el teu òrgan només seré un sac d'ossos,
amb el teu òrgan seré un somni carregat de somnis.
Sense el teu òrgan moro, cada dia, cada dia més,
amb el teu òrgan viuré, viuré, per sempre, viuré.
Sense el teu òrgan jo mai més seria part de tu,
amb el teu òrgan el teu cos salvarà el meu.
Sense tu jo no seré mai no,
amb tu queda molt per fer.
El teu òrgan, el meu òrgan,
naixem per ajudar-nos...
Pensa que faries tu,
sense la part de mi.
Penso que jo no faré res, res més,
res en aquesta vida... Sense tu.
Sense el teu òrgan sóc ben mort.
Daniel Ferrer i Esteban
Eres tot una dona,
plena d’ànima abans,
ara i per sempre.
Des del trasplantament,
amb coratge t’exalces
en el dia a dia.
Vas ressorgir de nou,
el renovellar d’una nova vida.
Josep Maria Corretger Olivart
plena d’ànima abans,
ara i per sempre.
Des del trasplantament,
amb coratge t’exalces
en el dia a dia.
Vas ressorgir de nou,
el renovellar d’una nova vida.
Josep Maria Corretger Olivart
179.
ULLS QUE ES TANQUEN, ULLS QUE S’OBREN...
La Maria ha obert els ulls
-què és això?, no és tot fosc!, són els colors?
és potser allò que li expliquen i que ella no ha vist mai?
sent la veu de la seva mare, sent que li acaricia el cabell...
-“Mare, això vol dir veure? això és el color?
això és la llum?, et veig a tu?”
-Mare, tinc por... però, no vull tornar a la foscor!
Gemma Matas
La Maria ha obert els ulls
-què és això?, no és tot fosc!, són els colors?
és potser allò que li expliquen i que ella no ha vist mai?
sent la veu de la seva mare, sent que li acaricia el cabell...
-“Mare, això vol dir veure? això és el color?
això és la llum?, et veig a tu?”
-Mare, tinc por... però, no vull tornar a la foscor!
Gemma Matas
180.
Anatomia del dolor
Potser el dolor és
com córrer descalç perseguit per un llop,
com sentir uns ullals clavats en els somnis,
i esmussada la vida.
Maria Nunes
Potser el dolor és
com córrer descalç perseguit per un llop,
com sentir uns ullals clavats en els somnis,
i esmussada la vida.
Maria Nunes
181.
Em miro
Mai no sabré el teu nom,
però si que coneixeré els teus ulls
en l’esguard del mirall.
En aquest món nou
que s’ha obert
més enllà del negre.
Núria López Garcia
Mai no sabré el teu nom,
però si que coneixeré els teus ulls
en l’esguard del mirall.
En aquest món nou
que s’ha obert
més enllà del negre.
Núria López Garcia
182.
Agraïment
Gràcies per ser generós en lloc d’egoista,
Per obviar-ne els inconvenients i el dolor.
Per regalar-me nova vida i esperança.
Per donar el pas i canviar el món.
Núria López Garcia
Gràcies per ser generós en lloc d’egoista,
Per obviar-ne els inconvenients i el dolor.
Per regalar-me nova vida i esperança.
Per donar el pas i canviar el món.
Núria López Garcia
183.
Silencis
La nit ha esgotat el seu temps.
Amb tempteig innocent
comença el seu traspàs.
Els primers remors de la ciutat
descobreixen un nou dia.
Els fils del vincle seran tallats
i el silenci regnant copsarà
un nou cercle de límits.
Sé, però, que el dia arribarà
i amb ell,
com un desig ancestral,
la paraula escrita.
Clara Villalonga i Miró
La nit ha esgotat el seu temps.
Amb tempteig innocent
comença el seu traspàs.
Els primers remors de la ciutat
descobreixen un nou dia.
Els fils del vincle seran tallats
i el silenci regnant copsarà
un nou cercle de límits.
Sé, però, que el dia arribarà
i amb ell,
com un desig ancestral,
la paraula escrita.
Clara Villalonga i Miró
184.
EL BATEC D’UN COR
Dansa, dansa dins meu i parla’m que t’escolto
murmurem, al ritme d’un batec, desigs i anhels
que cercaré per tu els horitzons turqueses
i els capvespres rogencs que mai no has vist.
Jo seré els teus ulls i tu,
melodia perfecta que m’acarona el pit,
genet de vida que cavalques dins meu
renaixeràs, talment com un miracle, i jo amb tu.
Anna Ortega i Alarcón
Dansa, dansa dins meu i parla’m que t’escolto
murmurem, al ritme d’un batec, desigs i anhels
que cercaré per tu els horitzons turqueses
i els capvespres rogencs que mai no has vist.
Jo seré els teus ulls i tu,
melodia perfecta que m’acarona el pit,
genet de vida que cavalques dins meu
renaixeràs, talment com un miracle, i jo amb tu.
Anna Ortega i Alarcón
185.
UN BOCÍ DE MI
Arrela en tu
un bocí de mi
i encara que potser
estic mort
la vida ens retorna
i floreix de nou.
Manel Alonso i Català
Arrela en tu
un bocí de mi
i encara que potser
estic mort
la vida ens retorna
i floreix de nou.
Manel Alonso i Català
186.
Haikú
Tantes postes de sol
bebent la vida a glops
canviem de vestit
Cristina Bonhomme
Tantes postes de sol
bebent la vida a glops
canviem de vestit
Cristina Bonhomme
187.
Peça a peça
Fets de plasma i aigua
peces de mecano rovellades
dins la terra humida
més rovell encara
pintam una cara bonica
sellam les parpelles amb cola
tapa les cicatrius dels cosits
falta tanta vida dins
perquè l'he repartida tota
Unes còrnees per acolorir la vida,
un cor per apassionar-se,
budells per enfadar-se,
unes gotes de sang per enrojolir
les galtes malaltes,
un alé de vida en un cos podrit
-jo, que marxo!
-tú, que te'n refàs!
cremarem el carnet de donant,
els meus records,
els meus anhels,
res no importa, només tú,
té aquest regal!
Cristina Bonhomme
Fets de plasma i aigua
peces de mecano rovellades
dins la terra humida
més rovell encara
pintam una cara bonica
sellam les parpelles amb cola
tapa les cicatrius dels cosits
falta tanta vida dins
perquè l'he repartida tota
Unes còrnees per acolorir la vida,
un cor per apassionar-se,
budells per enfadar-se,
unes gotes de sang per enrojolir
les galtes malaltes,
un alé de vida en un cos podrit
-jo, que marxo!
-tú, que te'n refàs!
cremarem el carnet de donant,
els meus records,
els meus anhels,
res no importa, només tú,
té aquest regal!
Cristina Bonhomme
188.
CRIT A LA VIDA
Se m'en va la vida si no vens, respiraré feixuc,
potser mai més veuré el color dels teus ulls.
M'esvairé amb el vent si no escolto el meu batec.
No m'esperis en l'eix del camí,
ja no existeix la meva petjada si no et tinc,
no hi ha empremta, no hi ha destí.
I aquelles paraules que surten a cor trencat
i aquelles llàgrimes que rodolen per un esperit nu,
cauran en la buidor de l'ànima
com l'arbre en un bosc balmat, nul.
Tinc la vida en un puny …dona'm la teva mà.
Anna Simon López
Se m'en va la vida si no vens, respiraré feixuc,
potser mai més veuré el color dels teus ulls.
M'esvairé amb el vent si no escolto el meu batec.
No m'esperis en l'eix del camí,
ja no existeix la meva petjada si no et tinc,
no hi ha empremta, no hi ha destí.
I aquelles paraules que surten a cor trencat
i aquelles llàgrimes que rodolen per un esperit nu,
cauran en la buidor de l'ànima
com l'arbre en un bosc balmat, nul.
Tinc la vida en un puny …dona'm la teva mà.
Anna Simon López
Som
He vist un cel dins dels teus ulls.
És nou, és blau.
He vist un món
de pell i carn
que és de tots dos.
Sóc tu, ets jo.
I alhora
som.
Gemma Rabaneda i Sureda
He vist un cel dins dels teus ulls.
És nou, és blau.
He vist un món
de pell i carn
que és de tots dos.
Sóc tu, ets jo.
I alhora
som.
Gemma Rabaneda i Sureda
DE NOU LA VIDA
Saludarem de nou la vida
perquè diem adéu a la mort,
viurem de nou l'alegria
sentirem de nou l'Amor.
La solidaritat ens guanya
i a tots ens fa germans,
donar és fruita madura.
L'Amor qui te la fa a mans.
Miquel d'Arellec i Selgna
191
NÉIXER DE NOU
Les penes i el dolor
es transformen en alegria,
neix l'esperança, llum de dia:
Hem vençut a la Mort!.
Viuré amb empelt vell
que donarà un arbre nou,
Solidaritat que tot ho mou
el vell tornes novell.
Tots podem ser dadors
i també receptors.
Donem gràcies a tots els cors
que bateguen fent favors.
Donar una nova vida
és el miracle que han assolit,
donants, receptors i cirurgians
ho tenen ben assumit.
Cantem un nou cant a la vida
comencem un nou camí,
cantem amb alegria:
Se'n va la nit, ja neix el dia.
Miquel D'Arellec i Selgna
El teu cor dins del meu cos,
tu em regales el cor, jo et dono la vida,
il·luminant el pas dels anys.....
Carme Mora
193.
AHIARA
Amb passes lentes
caminaves pel poble
d'esma, orfe, mut
***
Ens abracem fort,
com la primera volta.
Sí, sóc viu, em dius,
ho he deixat tot per ell
com un fill què m'amara
Carme Girona
Amb passes lentes
caminaves pel poble
d'esma, orfe, mut
***
Ens abracem fort,
com la primera volta.
Sí, sóc viu, em dius,
ho he deixat tot per ell
com un fill què m'amara
Carme Girona
junts
els meus ulls, seran els teus
el meu cor, serà el teu
el meu fetge, serà el teu
i junts cremarem
en un sol amor
-perquè t'estimo
Teresa Serramià i Samsó
els meus ulls, seran els teus
el meu cor, serà el teu
el meu fetge, serà el teu
i junts cremarem
en un sol amor
-perquè t'estimo
Teresa Serramià i Samsó
195.
I, en desprendre’m...
I, en desprendre’m del meu cos, i marxar, i dir l'adéu
–d'una manera que espero no definitiva–
et lliuraré tot allò que avui ha estat
I, en desprendre’m del meu cos, i marxar, i dir l'adéu
–d'una manera que espero no definitiva–
et lliuraré tot allò que avui ha estat
la meva essència,
com el cor poderós, palpitant per la vida,
o la mirada immensa,
o la pell que ara mateix acaricio...
i, potser, compartiré el teu goig i la teva pròpia intensitat.
Toni Arencón i Arias
o la mirada immensa,
o la pell que ara mateix acaricio...
i, potser, compartiré el teu goig i la teva pròpia intensitat.
Toni Arencón i Arias
Ull nu
La fosca penetrant
de les òrbites,
esbatanada i esfèrica
abans d’embolcallar
la mirada perduda
de l’ull que, a la fi,
tornarà a aclucar-se.
Agustí Olivares
197.
Obres el ulls al món altra vegada
quan, confós entre carrers i places
s’esmuny somrient un tros de tu
i no calen paraules.
Martí Sunyol
198.
Intercanvi
Si et veig, em miro
i batego en el temps que ja he perdut
i que tu perdures.
Ni el com
podré triar abans de no ésser,
ni el quan.
Només puc ser jo, i una mica tu.
Josep Checa
199.
UNA GOTA...
Una gota de sang guareix la vida,
una gota de plor ens pot donar pau,
una gota de cel ens duu esperança,
una gota de mar m’omple de goig,
una gota de pluja ens assaona,
i una gota d’amor ?...
Una gota d’AMOR, ho dóna TOT !
Maria Bonafont Giménez
200.
Nina
Sense trenes
-i sense esma-
esperes el teu torn.
Nina tendra
que ansieges
la llavor d’un altre món.
Sílvia Romero
Sense trenes
-i sense esma-
esperes el teu torn.
Nina tendra
que ansieges
la llavor d’un altre món.
Sílvia Romero
200 poemes per a la marató. Gràcies!!!